Resultats de la cerca
Es mostren 2612 resultats
quart
Política
Subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador
trisquela
Heràldica
Figura imaginària formada per tres cames torçades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt.
Generalment al centre hi ha un cap de dona amb una ala sortint per cada costat i dos caps de serp per la part de dalt d’aquest cap
Acarigua-Araure
Ciutat
Ciutat de l’estat de Portuguesa, Veneçuela, al sud de Barquisimeto.
Formada pels caps dels antics municipis d’Acarigua i d’Araure, és un centre agrícola canya de sucre, cotó i ramader Indústria derivada de l’agricultura i de la ramaderia
Edecó
Història
Cap dels edetans, conegut només per un relat de Polibi en relació amb la segona guerra púnica.
Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes
allotjament
Tecnologia
Cavitat practicada en una peça susceptible d’allotjar totalment o parcialment una altra peça.
És aplicat, per exemple, a les cavitats treballades a la superfície de certes peces fixades amb cargols, per tal que els caps d’aquests no sobresurtin del pla de la superfície
Enveig

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la solana, que comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol (on es troben els pobles d’Enveig i la Vinyola) i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit, format per les valls dels rius de Bena i de Brangolí, que aflueixen per la dreta al Reür.
Aquest darrer sector, on hi ha els pobles de Bena , Feners i Brangolí , hom l’anomena la Muntanya d'Enveig Hom conrea 619 ha, la majoria de les quals són ocupades per prats i farratge, que possibiliten una ramaderia important de bestiar boví 400 caps, oví 950 caps, cabrum i equí Hom conrea també 9 ha d’hortalisses i de cereals Darrerament s’ha incrementat força el turisme d’estiu Hi ha una certa activitat econòmica que es manté gràcies a l’existència de l’estació del tren de la línia Barcelona-la Tor de Querol, i del tren groc, de via estreta, de Vilafranca de…
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic.
Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres…
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció…
pacte de Biac-na-Bató
Història
Pacte signat al campament de Biac-na-Bató de l’illa de Luzon (Filipines) el 1897 entre el capità general Fernando Primo de Rivera i el cap dels independentistes filipins Emilio Aguinaldo.
En virtut d’aquest acord foren alliberats uns presoners espanyols, fou permès a Aguinaldo i a altres caps de la rebellió d’embarcar-se cap a Hong Kong, i fou concedida una amnistia general
Càstulo
Ciutat
Ciutat dels oretans, actualment Cazlona, a la vora dreta del Betis, a la frontera de la Hispània Citerior i Ulterior.
L’exèrcit romà hi fou completament derrotat pels cartaginesos l’any 212 o 211 aC, i hi foren morts els caps romans, els germans Publi i Gneu Escipió Tingueren importància les seves mines d’argent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina