Resultats de la cerca

Fill de Giovanni Fischietti 1692-1743, també compositor i organista a la capella palatina, estudià al Conservatori di San Onofrio, a Nàpols, amb Francesco Durante i Leonardo Leo El 1753, any en què ja havia estrenat algunes obres a la capital de la Campània i a Palerm, anà a Venècia, on compongué la música d’algunes opere buffe de Carlo Goldoni Lo speziale , 1754 La ritornata di Londra , 1756 Il signor dottore , 1760, de gran popularitat Posteriorment ingressà a la companyia d’òpera Bustelli i treballà a Praga entre el 1763 i el 1765 Aquest darrer any fou nomenat director de l’…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…

Edificat damunt l’antic castell de Loiola lloc de naixement de sant Ignasi segons els plans de Carlo Fontana la construcció durà del 1689 al 1888, constitueix un veritable document del barroc italià al País Basc

Pràctica nascuda a Itàlia segle XVI, sembla relacionada amb l’adoració al monument sepulcre el dijous i divendres sant Reglamentada per Carlo Borromeo 1565, fou difosa en tota l’Església Catòlica per Climent XII 1731 Fou molt popular als Països Catalans

Fill d’un comerciant italià, estudià amb Carlo Maratta a Roma Estudià també gramàtica, teologia i filosofia Fou pintor de Cosme III de Toscana, i, de nou a València, esdevingué canonge de Xàtiva Pintà frescs a la catedral i a altres esglésies de València Escriví una Historia pictórica

Influït per Carlo Porta, adoptà una actitud voltairiana i anticlerical, moderada al final de la seva vida Deixà inèdits més de 2 000 sonets, editats amb el títol I Sonetti romaneschi 1886-89, en els quals descriví i satiritzà els costums i l’artificiositat de la vida romana

Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace

El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759

Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo