Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
Angelo Brofferio
Literatura italiana
Història
Polític i escriptor italià.
D’ideologia liberal, estigué implicat en la Conjuració dels Cavallers de la Llibertat i fou arrestat 1831 Cap de l’Esquerra subalpina al parlament del Piemont, des del 1848 estigué sempre a l’oposició Fou adversari de Cavour És autor de Canzoni piemontesi 1859 i dels drames Eudossia 1825 i Vitige re dei Goti 1840, entre altres obres
Domus de Puigdessalit (Torelló)
Art romànic
La família Assalit es comença a documentar a partir del 1212, i transformada en Puigdessalit, es perpetuà fins al 1791 Eren uns cavallers que s’entroncaren amb la petita noblesa comarcal Prop de l’actual mas situat al puig de Sant Feliu, a migjorn de la vila, queden les restes dels fonaments de l’antiga fortalesa
Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
Història
Militar
Noble i militar.
Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…
Santa Anna de Mont-ral

Porta d’entrada de l’esglèsia de Santa Anna de Mont-ral
© Fototeca.cat
Capella
Capella unida al mas de Santa Anna, prop de l’antic casal fortificat de Mont-ral, al terme de Gurb (Osona), prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant Des del s XV es diu de Santa Anna exclusivament Conserva la primitiva edificació romànica
fada
fada Il·lustració d’Alexandre de Riquer per al seu recull de poemes Crisantemes
© Fototeca.cat
Etnografia
Cronologia
Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica ( goja
).
Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc
Karel Nový
Literatura
Novel·lista txec, conegut també amb el nom de Karel Novák
.
Els seus escrits es mouen dins l’àmbit del realisme socialista La seva obra més coneguda és Železný kruh ‘El cercle de ferro’, 1927-32 Cal esmentar també Chceme žít ‘Volem viure’, 1933, Rytíri a lapkové ‘Cavallers i bandolers’, 1940, obra històrica sobre l’època de Venceslau IV, i Česká Bouré ‘La tempesta bohèmia’, 1948, drama sobre la revolta hussita
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda al segle XIV com a diputació permanent del Gran i General Consell de Mallorca
.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
banderer
Història
Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
Eren creats amb una cerimònia especial N'hi havia de dues menes cavallers i escuders, que es distingien perquè els primers portaven esperons d’or i els darrers d’argent Hi havia banderers de primera bandera, de segona i de tercera Inicialment, el títol era personal, però després esdevingué hereditari en les famílies feudals, i sempre anava unit al feu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina