Resultats de la cerca

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48

Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms

Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni

Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramàtica de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l' Ètica i a la Política d’Aristòtil Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar , que acabà Pere Posa l’any següent S'establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort

Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos

La compilació de les diverses prescripcions de la Mišnà fou iniciada al s I per 'Aqibà ben Yosef i assolí un codi definitiu al s III amb Yehudà ha-Nasí 135-219 dC És estructurada en sis parts, o grups de lleis, referents a les festivitats, el matrimoni, el dret civil i penal, el culte en el temple i la purificació legal Juntament amb els comentaris posteriors de les escoles rabíniques de Palestina i Babilònia Guemarà, forma part del Talmud

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII