Resultats de la cerca
Es mostren 4638 resultats
la Trapa
Comunitat de monjos trapencs, procedent de Santa Susanna de Maella (Terra Alta), instal·lada l’any 1810, fugint de l’ocupació francesa, a la vall de Sant Josep de la Palomera (Andratx, Mallorca).
Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples…
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del parlament,…
ciutat terrenal
Cristianisme
Comunitat centrada en interessos d’aquest món, i sobretot, comunitat política.
Denominació contrària a ciutat celestial i complementària d’aquesta
Castella i Lleó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
sinagoga
Judaisme
La comunitat jueva, judaisme.
Iconogràficament era representada pels cristians medievals com una noia tapada d’ulls amb la corona als peus o la llança trencada
Associació de Clubs de Basquetbol

El Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid durant la final de la Copa del Rei del 2011, guanyada pel FC Barcelona
Arxiu ACB
Basquetbol
Organització formada per clubs professionals de basquetbol encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.
Creada el 1982 per iniciativa d’Eduard Portela i José Antonio Gasca, organitzà la Lliga ACB, competició de la màxima categoria del basquetbol masculí que anteriorment organitzava la federació espanyola i que començà a disputar-se l’any 1983 Aquesta nova organització contribuí a la professionalització i modernització del basquetbol espanyol Té la seu a Barcelona i des del 1990 és presidida per Eduard Portela El 1991 impulsà la creació de la Unió de Lligues Europees de Basquetbol ULEB
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina