Resultats de la cerca

S’inicià al CF Cooperativa de Sant Boi i completà la formació al planter del  RCE Espanyol Debutà al primer equip d’aquest club la temporada 2002-03 i al juliol del 2009 fou nomenat capità per l’entrenador Mauricio Pochettino Al cap d’un mes morí a l’hotel de l’equip en una concentració a Florència, fet que provocà una commoció sense precedents en l’afició del club i en tot el futbol català en general Amb l’Espanyol, on actuava de defensa central i disputà 173 partits de Lliga i marcà 6 gols, fou campió de la Copa del Rei i de la Copa Catalunya el 2006 i subcampió de la copa de…

Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…

Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en…

Començà a tocar el piano a set anys, i el 1942 ingressà a la universitat, on estudià antropologia El 1945 entrà com a pianista a la big-band de Dizzy Gillespie, per a la qual també compongué i feu arranjaments, mentre estudiava a la Manhattan School of Music L’any 1952 formà, amb M Jackson, el Modern Jazz Quartet Durant les dues dècades següents, aquest grup centrà l’activitat de Lewis i fou el vehicle principal, però no l’únic, de les seves composicions i arranjaments Del 1962 al 1965 impulsà una big-band cooperativa per a tocar composicions en l’estil third stream…

Fundat el 1971, nasqué de la fusió del CE Gràcia, del CE Rosselló i del CE Torre de Rei S’uní l’experiència del primer, la categoria del segon i l’empenta del tercer La primera seu s’ubicà a la Cooperativa de Teixidors a Mà, antiga seu del CE Rosselló El 1981 es traslladà al Club Helena i el 2004 al nou centre del carrer de Ros de Olano Reuneix jugadors amateurs , disposa d’escola d’escacs i té per objectiu la formació Des de la seva creació participa en el Campionat de Catalunya per equips El 2004 es proclamà campió de Catalunya de segona divisió El 2007 fou campió de primera divisió i…

Fou fundada l’any 1978, amb el nom de Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada, per un grup de mestres i pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família que concebien l’esport i l’educació física com una part important en la formació de les persones Té equips masculins i femenins de bàsquet, arts marcials, bàdminton, natació, futbol sala, gimnàstica rítmica i patinatge artístic en diverses categories Disposa de les installacions dels centres esportius municipals Sagrada Família, Can Caralleu i Marítim, l’Esportiu Claror i el poliesportiu de Llinars del Vallès Organitza la Milla Sagrada…

La zona forestal i els pasturatges ocupen 431 ha La superfície agrícola és de 443 ha, 496 de les quals són de vinya vi amb denominació d’origen controlat els arbres fruiters només ocupen 3 ha presseguers i albercoquers i les hortalisses 6 ha enciams també hi ha 3 ha de cereals i 4 ha de farratge i prats Hi ha una cooperativa vinícola, amb una capacitat de 40 000 hl La població evolucionà positivament al llarg del s XIX, però d’aleshores ençà la tendència ha estat més aviat negativa El poble 140 m alt, que agrupa tota la població del municipi montnerencs , es troba al límit del…

La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per…

Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila…

De les 1367 ha conreades, la major part són dedicades a la vinya 1 238 ha, 1094 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 33 ha 19 de presseguers, 10 d’albercoquers i 1 de cirerers i les hortalisses 20 ha 10 d’escaroles i 3 de carxofes, a més de 52 ha de farratge El cens ramader és de 223 caps de bestiar oví i 5 de cabrum Hi ha una important cooperativa vinícola, amb 340 socis i una capacitat d’emmagatzematge de 65 000 hl Hi ha una petita indústria de fabricació d’espardenyes, que dóna treball a 20 persones El poble 1 051 h…