Resultats de la cerca

No pertanyen a la fauna d’una regió els animals domèstics i aquells que hi han estat introduïts per l’home en èpoques més o menys llunyanes i que encara no han aconseguit d’integrar-se en els ecosistemes de la regió i en les cadenes alimentàries d’aquests ecosistemes o no han pogut reproduir-se en la regió La fauna d’una regió depèn del clima, de la vegetació, del passat geològic i paleontològic, dels factors fisiogràfics orogràfics, fluvials, etc i dels factors biològics competència, tolerància, poder adaptatiu, etc, a part l’acció determinant humana zoogeografia Considerada la Terra en…

Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La major part —no totes— de…

Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc al velòdrom…

Actualment aquest ordre només comprèn tres espècies vivents, conegudes amb el nom de kiwis kiwi, propis de Nova Zelanda Aquest grup és molt pròxim de l’ordre dels dinornitiformes, que comprèn només individus fòssils, els moas moa, també propis de Nova Zelanda

Àrea de distribució del xatrac comú Sterna hirundo al delta de l’Ebre agost del 2005 Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada Isadora Christel / Albert Cama La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els objectius del Consell Europeu…

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…