Àrea de distribució del xatrac comú (Sterna hirundo) al delta de l’Ebre (agost del 2005). Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre. Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre. Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada.
Isadora Christel / Albert Cama.
La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els objectius del Consell Europeu en política energètica potencien l’ús de les energies renovables. Però el desenvolupament d’aquesta font d’energia porta implícita la problemàtica del seu impacte en els ocells marins. Per aquest motiu, els darrers anys s’han dut a terme estudis complexos per a valorar-ne l’impacte ambiental, els quals han esdevingut una via potent per a obtenir informació de medis poc accessibles, com ara el marí.
Els treballs pioners pel que fa als parcs eòlics marins han estat duts a terme per científics danesos, anglesos i alemanys, potser perquè en l’actualitat hi ha més de 30 parcs eòlics marins operatius al nord d’Europa. A la costa catalana es va concretar una proposta de parc eòlic marí a la plataforma marina del delta de l’Ebre i l’equip de zoogeografia de la Universitat de Barcelona va dur a terme l’estudi d’impacte sobre els ocells marins des del port de l’Ametlla de Mar fins a Peníscola, finançat per Capital Energy SL.
Hi ha un coneixement limitat dels efectes reals dels parcs eòlics marins, però els estudis realitzats a la mar del Nord permeten conjecturar-ne els possibles impactes. A grans trets, els parcs eòlics marins poden afectar els ocells de dues maneres: d’una banda, augmentant el risc de col·lisió i, de l’altra, pertorbant el seu comportament, cosa que els obliga a abandonar el sector on està implantat el parc.
El risc de col·lisió depèn de la capacitat de maniobra en vol de cada espècie, dels patrons de moviment durant els diferents períodes vitals i de la manera com es comporten vers noves estructures. Els períodes de migració prenupcial i postnupcial són crítics, com també els moviments diaris a les àrees d’alimentació, especialment al voltant dels nuclis reproductors. Tot i els estudis existents, encara no hi ha cap mètode fiable per a quantificar el risc de col·lisió dels ocells amb aerogeneradors marins. Per tant, els objectius principals d’un estudi d’impacte han de ser, d’una banda, detectar sectors crítics de concentració d’animals per tal de reduir el risc de col·lisió i, de l’altra, definir els corredors de pas d’ocells que cal preservar per a evitar l’efecte barrera de la construcció.
Quant al comportament, els parcs eòlics poden convertir-se en una barrera física o psicològica per als ocells. Així, en diversos treballs s’ha observat una tendència de les aus a evitar els generadors incrementant les alçades de vol i canviant les seves trajectòries. Aquest canvi d’hàbits evita la mortalitat directa, però redueix l’hàbitat disponible i incrementa el cost metabòlic dels desplaçaments; a més, aquest augment de la despesa energètica pot repercutir negativament en la productivitat dels ocells nidificants i en l’estat físic dels migradors.
En el cas de la plataforma marina del delta de l’Ebre, es van utilitzar tècniques d’estudi molt esteses en aquest tipus de treballs. Els censos en avioneta són un mètode altament efectiu per a cobrir una àrea àmplia en un lapse curt, reforçats amb censos des de barques, que donen una cobertura molt més reduïda però amb una fiabilitat més gran en la detecció d’espècies de mida petita. El conjunt de dades obtingudes dels censos permet descriure detalladament la distribució dels ocells a l’àrea d’interès i calcular el nombre total d’exemplars a mar.
Aquesta informació es complementa amb el seguiment per satèl·lit d’individus marcats, que aporta informació sobre el ritme diari dels moviments i defineix els dominis vitals dels individus nidificants a l’àrea d’estudi.
Radar mòbil de banda S utilitzat per a monitoritzar els moviments dels ocells marins a l’entorn de la punta de la Banya, al delta de l’Ebre. Amb aquest mètode s’ha pogut observar que a la matinada, des de les 4 fins a les 7 del matí, es produeix una sortida important d’ocells de la colònia de cria cap a mar, encara que no s’han pogut identificar les espècies. Sí que ha estat possible, en canvi, detectar i determinar amb el radar grans agrupacions de xatrac comú (Sterna hirundo) alimentant-se prop de la costa.
Xavier Ferrer.
Finalment, la utilització d’un radar de banda S (específic per a ocells) també és comuna en els estudis actuals. Mitjançant els radars verticals es pot avaluar l’alçada de vol, mentre que l’ús del radar horitzontal determina la direcció dels fluxos de moviments dels ocells, com també els períodes del dia amb pics d’activitat. El que destaca d’aquesta tècnica és la possibilitat de poder veure els moviments nocturns o en dies de boira intensa. Tot i que els resultats del radar no permeten identificar l’espècie, poden ser claus per a definir fluxos migratoris importants i els corredors de moviments diaris.
Així, doncs, l’estudi de l’impacte d’una infraestructura no tan sols proporciona eines de decisió per a minimitzar-lo, sinó que també serveix per a recopilar una gran quantitat d’informació amb un elevat interès ornitològic.