Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
bishidroxietansulfonat de pentamidina
Farmàcia
Química
Derivat diamidínic que es presenta en forma de pólvores cristal·lines de color blanc i gust amarg que es fonen a 180°C.
És un antiprotozoari emprat en el tractament de la vulgarment anomenada malaltia de la son , produïda per Trypanosoma rhodesiense i Trypanosoma gambiense
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
meroèdria
Mineralogia i petrografia
Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb un nombre de cares que és submúltiple del de les formes holoèdriques.
Anjou
Província
Antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.
La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…
Les aizoàcies
Aizoàcies 1 Aizoon hispanicum a planta sencera, un xic carnosa i coberta de papilles, amb flors i fruits x 0,5 b flor seccionada que mostra el fruit ja en formació i els estams soldats en grupets per la base x 2 c grana x 10 2 branca d’herba gelada Mesembryanthemum chrystallinum , planta carnosa recoberta de papilles transparents molt conspicues x 0,5 Eugeni Sierra Malgrat que aquesta és una família amb nombroses espècies gairebé 2500, repartides en uns 140 gèneres, a les nostres terres no se n’hi fan més de cinc, i encara dues hi són allòctones La majoria dels seus representants són de l’…
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
al·lomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten certs minerals que, essent d’igual composició química, difereixen en els formes cristal·lines pel fet que cristal·litzen a temperatures diferents.
Aquest és el cas de l’òxid de titani, que pot presentar-se en tres formes el rutil, l’anatasa de la singonia tetragonal i la brookita de la singonia ròmbica
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina