Aizoàcies. 1Aizoon hispanicum: a planta sencera, un xic carnosa i coberta de papil·les, amb flors i fruits (x 0,5); b flor seccionada que mostra el fruit ja en formació i els estams soldats en grupets per la base (x 2); c grana (x 10). 2 branca d’herba gelada (Mesembryanthemum chrystallinum), planta carnosa recoberta de papil·les transparents molt conspicues (x 0,5).
Eugeni Sierra
Malgrat que aquesta és una família amb nombroses espècies (gairebé 2500, repartides en uns 140 gèneres), a les nostres terres no se n’hi fan més de cinc, i encara dues hi són al·lòctones. La majoria dels seus representants són de l’Àfrica del Sud; la resta viuen també en regions subtropicals o tropicals (Austràlia, Xile, Àfrica del Nord o, més rarament, Europa meridional). Les aizoàcies són plantes de llocs eixuts, sobretot deserts i semideserts. Solen ser herbàcies i més o menys crasses, o, més rarament, cactiformes o arbustives, i amb les fulles oposades. Les flors tenen en general quatre o cinc sèpals i l’ovari ínfer. Quant als estams i als pètals, són indefinits, sovint nombrosos; els darrers, estrets i llargs, procedeixen d’estams transformats. El fruit és o bé una càpsula o bé una baia.
L’herba gelada i el bàlsam
El bàlsam (Carpobrotus edulis) és una planta molt indicada per a jardineria en climes secs, per la facilitat amb què s’estén recobrint el terra nu i per la seva resistència als eixuts estiuencs. És una herba reptant, de fulles carnoses i trígones, que es vesteix a l’estiu de nombroses flors molt vistoses, grosses i amb incomptables pètals liguliformes de color rosat intens.
Josep M. Barres
Un representant no gaire característic d’aquesta família és el gazul (Aizoon hispanicum), petita herba anual, només un xic carnosa i de flors poc vistents, sense pètals. Rareja en algunes comarques eixutes (Segrià, País Valencià, les Illes), sobretot als terrenys salabrosos. Els exemplars de Mesembryanthemum, en canvi, són aizoàcies força més típiques; de flors molt atraients, amb nombrosos pètals blancs, tenen les fulles i les tiges cobertes de grans papil·les cristal·lines, plenes de suc cel·lular. Aquestes papil·les els permeten de reflectir una bona part de la radiació infraroja que reben, excessiva en els hàbitats semidesèrtics en què viuen, alhora que deixen passar la llum visible que la planta precisa. L’herba gelada (M. crystallinum), de fulles ovades, destaca especialment per aquesta característica: fa la impressió d’estar permanentment coberta per una mena de gotetes de rosada. Tant aquesta espècie com M. nodiflorum, que té les fulles estretes i cilíndriques, es fan esparsament a les costes del País Valencià i a les de les illes Balears.
Algunes espècies austeres i de flors grosses, molt boniques, s’empren en jardineria: diversos Mesembryanthemum, Lithops, Carpobrotus, etc. D’aquest darrer gènere, hom en planta sovint algunes espècies, sobretot C. edulis i C. acinaciformis, totes dues molt similars i confoses amb el nom de bàlsam. Al nostre país hom les veu sovint com a plantes de jardí, i també poden aparèixer naturalitzades als sorrals de les platges i a molts altres indrets humanitzats.