Resultats de la cerca

Fou fundat el 1905 amb el nom de Lawn Tenis del Turó El 1911 es traslladà a unes noves installacions prop del carrer de Descartes, inaugurades pel rei Alfons XIII, que concedí al club el títol de “Reial” Després de diversos canvis, adquirí el nom definitiu de Reial Club de Tennis del Turó El 1968 es traslladà al lloc actual de la Diagonal Ha organitzat nombrosos campionats de Catalunya, d’Espanya i eliminatòries de la Copa Davis El 2003, l’empresa David Lloyd Leisure assumí la direcció del club i d’aquí la denominació actual Disposa de seccions de tennis, pàdel, natació i fitnes…

Durant la dècada de 1910 fou capità de la secció de tennis de l’Atlético de Madrid Guanyà en diverses ocasions durant les dècades de 1910 i 1920 el Torneig Internacional organitzat per l’Associació de Lawn-Tennis de Catalunya en les categories individual, dobles i mixtos Fou campió d’Espanya en tres ocasions 1916, 1917, 1918 i campió de Catalunya 1922, 1923 en les categories individual i dobles, fent parella amb Eduard Flaquer L’any 1921 formà part del primer equip espanyol que participà en la Copa Davis L’any 1922 fou finalista del Campionat del Món de tennis en pista de ciment…

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la…

Format a la Reial Societat de Tennis Pompeia, fou campió de Catalunya individual 1945, de dobles, amb J Bartrolí 1947 i amb LA Viñamata 1948, i de dobles mixtos, amb Maria Isabel Maier 1950 En set ocasions fou campió d’Espanya individual 1936, 1945-50, en cinc ocasions campió de dobles, amb Jaume Bartrolí 1946-49 i amb JM Draper 1951 i en quatre ocasions campió de dobles mixtos amb Maria Isabel Maier 1946-49 El 1949 capitanejà l’equip espanyol de la Copa Davis Fou professor de l’European Tennis Club de Brusselles i director de l’Escola de Tennis del Reial Club de Polo de…

S’inicià en el Reial Club de Tennis Barcelona i el 1969 guanyà el Trofeu Comte de Godó Especialista en terra batuda, guanyà 16 torneigs del circuit professional en individuals En dobles aconseguí la victòria en tres torneigs i, fent equip amb Manuel Orantes, aconseguí la Copa de les Nacions per Espanya 1978, 1983 Disputà també 39 partits de la Copa Davis amb Espanya L’any 1983 arribà a la seva posició més alta en el rànquing de l’ATP 6è en individuals El 1985 es retirà i inicià la seva carrera com a tècnic, principalment als EUA, entrenant, entre d’altres, Jim Courier, Michael…

Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres

A quinze anys vencé a l’Orange Bowl del 1971, prova que tornà a guanyar l’any següent juntament amb el campionat juvenil de Wimbledon El 1972 debutà a la Copa Davis, que guanyà als dinou anys 1975 Els anys 1976, 1978, 1980 i 1981 fou finalista a Flushing Meadows Es destaquen els cinc triomfs consecutius a Wimbledon en 1976-80 i les victòries a Roland Garros els anys 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, així com el Masters 1979 i 1980, el campionat mundial 1978 i 1979, el campionat de WCT el 1974 i 1976 i molts altres torneigs en els cinc continents El 1983 es retirà del tennis de…

Començà la seva carrera professional a 16 anys De formació bàsicament autodidàctica, als seus inicis rebé la influència de Django Reinhardt Als anys seixanta tocà a Londres amb músics de rock com Jack Bruce, Mick Jagger i Eric Clapton L’any 1969 viatjà als EUA, on ingressà al grup de Tony Williams Lifetime i collaborà en diversos enregistraments amb Miles Davis, amb els quals fou un dels iniciadors del jazz-rock El 1971 formà el seu propi grup, la Mahavishnu Orchestra, en la qual barrejà elements de cultures diverses, sobretot orientals Ha fet nombrosos concerts i…

Establert a Barcelona, ingressà al Club Tennis Barcino el 1976, i fou campió d’Espanya júnior 1981 i de segona categoria 1982 Formà part de l’equip del club que el 1983 assolí la Copa Intercontinental de clubs i consecutivament tres copes d’Europa 1983, 1984, 1985 En individuals guanyà dotze torneigs ATP, entre els quals cal esmentar el Màsters Sèries de Barcelona 1987, entre el 1985 i el 1991 En dobles guanyà també un torneig ATP 1985 Fou membre de l’equip argentí de Copa Davis 1985-92 L’any 1989 assolí la desena posició en el rànquing individual de l’ATP, la posició més alta de…

Soci del Tenis Club Algezares i amb llicència del Reial Club Tennis Barcelona, debutà com a professional el 2003, any que guanyà el seu primer Challenger Olbia Fou campió d’Espanya dos anys consecutius 2006, 2007 i també campió d’Espanya absolut en dobles juntament amb José María Vicente 2005 Ha guanyat deu torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, tots en terra batuda Ha participat en tots els torneigs del Grand Slam en dues ocasions arribà a quarts de final del Roland Garros 2008, 2010 El 2008 debutà amb Espanya a la Copa Davis, participà…