Resultats de la cerca

Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres, que formen…

Procònsol d’Àfrica 8-7 aC i governador de Síria 6-4 aC, reprimí una revolta dels jueus ~5 aC Legat d’August a la campanya del Rin 6-9, després de la derrota en una emboscada d’Armini al bosc de Teutoburg, se suïcidà

Fou legat de la Mèsia 49-56 i prefecte de Roma sota Neró i Otó Vitelli li lliurà el poder 69, però els seus soldats s’hi oposaren i el mataren al Capitoli, on s’havia refugiat

Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La Geografia d’Estrabó…

Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí tots els…

Adoptat per Antoní Pius, fou associat al tron i, per primera vegada en la història romana, coregnà 161-169 amb Marc Aureli Dirigí la guerra contra els parts 161-166, i, entre altres èxits, aconseguí la incorporació de l’Osroene, que fou annexada a la Capadòcia Marc Aureli li féu compartir els honors del triomf i li concedí la seva filla com a muller 164 Poc després participà en una campanya militar, al retorn de la qual morí Fou divinitzat amb el nom de Divus Verus Parthicus Maximus

Es casà amb Tiberi Claudi Neró, amb el qual tingué dos fills, Tiberi i Drus August s’enamorà d’ella i hi contragué matrimoni Mort l’emperador, fou anomenada Júlia Augusta i tingué un paper important en la qüestió successòria, a favor de Tiberi El seu retrat ha estat conservat en diversos relleus Ravenna, Florència, en camafeus i també en busts de bronze Louvre o de marbre

Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum

Hom la considera fundada per Àrsaces, vers el 250 aC i assolí l’expulsió dels romans en temps de l’emperador Macrí, vençut per Artàban V s III dC

El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’incompliment…