Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
conca d’Òdena
La conca d’Òdena vista des de la Tossa de Montbui
© Fototeca.cat
Sector central i més característic de la comarca de l’Anoia, obert en el curs mitjà del riu d’aquest nom (comarca estricta d’Igualada).
Hi són inclosos els municipis d’Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanoveta del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme els dos darrers, tanmateix, des del punt de vista estrictament geogràfic, no haurien d’ésser-hi inclosos Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que ací estructuren els altiplans del puig de l’Aguilera, a llevant, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, a…
filtre
Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]
© fototeca.cat
Cinematografia
Fotografia
Accessori òptic transparent, de vidre, plàstic o gelatina, emprat per absorbir alguns colors a fi de corregir o compensar la imatge, o bé a fi d’obtenir efectes especials.
Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos…
Richard A. Easterlin
Economia
Economista nord-americà.
És professor de la University of Southern California des del 1982 Fou president de la Population Association of America 1978 i de l’Economic History Association 1979-80 Ha dut a terme importants treballs de recerca sobre la fecunditat i els cicles demogràfics Ha estat un dels pioners en l’estudi de les decisions individuals sobre el nombre de fills, i en el desenvolupament de teories per a explicar la influència de la dimensió relativa de les generacions en el comportament demogràfic dels individus En aquest camp, la seva teoria més coneguda assenyala que els membres d’una generació nombrosa…
verola
Patologia humana
Malaltia infectivo-contagiosa i epidèmica, causada per Poxvirus variolae.
Té un període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic, seguit d’un període prodròmic de començament sobtat amb febre alta, cefalàlgies, vòmits, convulsions, raquiàlgies, dispnea, taquicàrdia i erupció prèvia en les zones de flexió Aquest període, de tres dies de duració, és seguit de l’aparició de l’exantema, després d’una millora de tota la simptomatologia L’exantema verolós, de predomini centrífug i monocíclic, evoluciona en forma de màcules, pàpules i vesícules umbilicades al cinquè dia reapareix la febre, i les vesícules es transformen en pústules, que, en dessecar-se, resten en forma de…
arquegoni
Anatomia vegetal
Gametangi femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, que origina i conté l’ovocèl·lula.
El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèllula superficial, que dóna una cèllula central coberta per una capa de cèllules perifèriques De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèllules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim La cèllula central dóna, per divisió, un rengle de cèllules del canal del coll, una cèllula del canal del ventre, i l’ovocèllula, el gàmeta femení En madurar l’arquegoni, les cèllules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i deixen…
Les celastràcies
Celastracies 1 i aquifoliàcies 2 1 Evònim Euonymus europaeus a branca amb inflorescències axillars x 0,5 b detall de dos fruits, un dels quals ja és obert i deixa veure les llavors al seu interior x 1 2 Grèvol llex aquifolium a branca amb fruits madurs x 0,5 b flor femenina amb estaminodis x 2 c flor masculina amb els estams inserits entre els pètals x 2 Eugeni Sierra Esteses gairebé per tot el món però principalment per les regions tropicals i subtropicals, comprenen 55 gèneres i unes 850 espècies d’arbres, arbusts i lianes L’evònim Euonymus europaeus , únic representant autòcton de…
sorra volcànica
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per materials solts, trencats o polvoritzats, que deixen algunes erupcions; també es presenta a les costes continentals i de les illes oceàniques volcàniques.
Els dipòsits més endinsats a la mar i d’elements més petits són els fangs, mentre que els més propers a la costa tenen trossos més grossos i constitueixen les sorres
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
hèrnia
Esquema dels dos tipus d’hèrnies de la línia mitjana abdominal: l’hèrnia epigàstrica i l’hèrnia hipogàstrica
© Fototeca.cat
Patologia humana
Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica…
impersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte.
Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és desconegut, callat…