Resultats de la cerca

Advocat, fou redactor d' El Constitucional , membre del partit democràtic i el 1869 diputat republicà federal per Barcelona a les corts constituents El 1873 tornà a ésser elegit diputat i fou ministre d’estat en el govern de Salmerón juliol-setembre La seva alineació amb la dreta del republicanisme el dugué a ésser candidat castelarista en les eleccions del 1876 Posteriorment fou regidor de Barcelona

El Parlament japonès elegeix Keizo Obuchi nou primer ministre del Japó Obuchi, que el passat dia 24 va ser designat president del Partit Liberal Democràtic, ocupa en el PLD i en el Govern japonès les places que va deixar vacants Ryutaro Hashimoto, que va dimitir el passat 13 de juliol Del gabinet d’Obuchi destaca la presència de Kiichi Miyazawa, de 78 anys, com a titular del Ministeri de Finances

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

El president de Montenegro, Milo Djukanović, i el líder del Partit Democràtic de Sèrbia i exalcalde de Belgrad, Zoran Djindić, fan públic un comunicat en què demanen als països occidentals que ajudin a fer caure del poder el president iugoslau, Slobodan Milošević Els dos polítics adverteixen de l’amenaça que suposaria per a la pau el fet de cloure l’actual guerra amb un tractat que permetés la continuïtat de Milošević

Propugnà un socialisme democràtic obert a diverses ideologies Dedicà una certa atenció a temes catalans Entre d’altres, hi collaboraren Joaquín Ruiz Giménez, Enrique Tierno Galván, Mariano Aguilar Navarro, José María Gil Robles i Pablo Castellanos Deixà de publicar-se l’any 1978 El 2004 el setmanari  Cambio 16 edità una nova etapa de la revista que finalitzà el 2011 després de la publicació de cinquanta-nou números

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà Democràtic…

El FLN fou l’element motor de la insurrecció i de la independència algerianes i fins el 1989 constituí, el partit únic de l’estat algerià, amb Controla el govern, l’assemblea nacional i l’exèrcit Els seus estatuts el declaren socialista i regit pel principi del centralisme democràtic El seu màxim organisme és el consell de la revolució, el qual delega els seus poders en un secretariat executiu Al juny del 1990 se celebraren les primeres eleccions lliures des del 1962, on es votà la nova composició dels consells regionals i locals La victòria del Front Islàmic de Salvació FIS, que també féu…

Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de…