Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als Països Catalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871
bel·lònida
Història
Membre de les dinasties comtals catalanes i occitanes descendents del comte Bel·ló I de Carcassona
.
esclau | esclava
Història
Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat…
impost sobre successions i donacions
Economia
Dret
Impost directe, personal i progressiu del sistema fiscal espanyol que grava l’augment de la renda com a resultat d’una herència o una donació.
Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre…
Castell de lo Vivièr
El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de Fonollar…
comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia.
El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849
Brian
Història
Rei de Munster (978) i d’Irlanda (1002-14), dit Brian Boru
.
Envaí Ossory 983 el 1002 li fou reconegut el títol de rei d’Irlanda Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l’aliança del sobirà d’aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d’Argent Brian els derrotà a Glenn-Máma 999 i en la decisiva batalla de Clontarf 1014 Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l’assassinà Els seus descendents constituïren l’estirp dels O'Brien
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
la Guàrdia del Bruc
Castell
Antic castell del municipi del Bruc (Anoia), aturonat a l’W del coll de Can Maçana, als contraforts W del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina