Resultats de la cerca

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran…

Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1694-96 en els moments culminants de l’ofensiva francesa D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides negà a la gent del país l’artilleria que necessitaven per a ocupar Hostalric…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època…

La guerrilla txadiana del Front Popular pel Redreçament FPR, que actuava al nord del país, va ser escapçada al començament d'any arran d'una ofensiva conjunta de les forces militars centreafricanes i txadianes contra les seves bases Amb la desfeta, el seu principal dirigent, Baba Laddé, va deixar les armes i va tornar al Txad Una altra guerrilla, l'ugandès Exèrcit de Resistència del Senyor ERS, encapçalat per Joseph Kony, es movia pel sud-est del país, tot saquejant els poblats Expulsada d'Uganda, i amb els seus dirigents amb ordre de captura pel Tribunal Penal Internacional TPI…

La remodelació del Govern i el retorn d'André Mba Obame a l'oposició van marcar l'agenda política del país Amb tants canvis en el Govern, el president, Ali Bongo Ondimba, consolidat després de l'àmplia victòria del seu partit en les eleccions legislatives del desembre del 2011, es va desfer dels polítics afins al seu pare, el president Omar Bongo, mort a Barcelona el 2009 En el càrrec de primer ministre va designar Raymond Ndong Sima, un home del nord que va formar un govern en el qual destacava l'absència d'opositors i de la vella guàrdia Amb una oposició desfeta per les lluites internes,…

El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili, al qual envia…

Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la guerra a…

En l’àmbit polític, es va produir un canvi de cicle arran del resultat de les eleccions legislatives, que van posar fi al Govern de Patrick Manning, en el poder durant una dècada continuada Una coalició de partits opositors liderada per Kamla Persad-Bissessar, anomenada People’s Partnership Coalition PPC, va obtenir 29 dels 41 escons del Parlament, mentre que el People’s National Movement PNM, liderat per l’anterior primer ministre Manning, només en va aconseguir 12 Després d’aquesta desfeta Manning es va retirar de la política i Persad-Bissessar es va convertir en la primera…

Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…

Filla del comte Sanç d’Alburquerque germà d’Enric II de Castella i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra Fou casada 1393 amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp 1412 Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el seu marit…