Resultats de la cerca

Els seu nom prové del diari Art&Language , que es publicà per primera vegada l’any 1969 Des del 1967 realitzen llibres, pamflets, discs i publicacions teòriques periòdiques, com Art&Language 1969-94, Analytical Art 1971-72 i The Fox 1975-76 El terme Art&Language designa l’obra artística i literària en collaboració de Baldwin i Ramsden, però també els texts collectius en què ha intervingut Charles Harrison Altres creadors s’han unit ocasionalment al grup, com TAtkinson, HHurrell, DBainbridge, JKosuth o IBurn El seu treball plàstic fa referència a una teoria conceptual de l’art L’…

L’any 1979 Peter Fischli Zuric 1952 i David Weiss Zuric 1946 iniciaren el seu treball en collaboració, que desenvoluparen en vídeo, cinema, fotografia o escultura, i que constitueix una revisió de la percepció de la realitat quotidiana, tot distorsionant l’ús de l’element temps El seu llenguatge artístic combina l’humor i el drama per abordar esdeveniments quotidians, que escenifiquen en temps real i directe, cosa que obliga a l’espectador a adaptar-s’hi L’any 1992 es realitzà una exposició retrospectiva del seu treball al Centre Georges Pompidou de París A l’estiu del 2000 el MACBA presentà…

Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental La seva activitat abraça camps diversos pintura, escultura, obra gràfica a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció El resultat és proper a l’expressionisme L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia L’any 1992…

Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini superior sembla…

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de…

Aquesta església es documenta l’any 1075, per la donació que Eliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, feu a favor de Santa Maria de la Seu de la dècima de la parròquia d’Ainet, que limitava per llevant amb l’església de Sant Martí No es tenen més notícies sobre aquesta capella fins a arribar al segle XVI, en què, en la descripció del vescomtat de Castellbò que Pere Tragó feu en el Spill respecte dels límits del terme d’Alins, l’església de Sant Martí hi consta com una de les fites que delimitaven aquest terme del d’Ainet En la visita pastoral del 1758 a l’església parroquial de Sant…

Situada dins l’antic terme del Castell d’Oló i en la parròquia de Santa Maria d’Oló, prop de l’actual església de Sant Jaume de Vilanova, on, no massa lluny, romanen unes ruïnes que hom creu que corresponen a les de l’antic mas Vilanova i de l’església de Sant Pere Es tracta d’una edificació molt petita, formada per una nau capçada a llevant per un absis semicircular La primera notícia d’aquesta església apareix en un testament datat el 1060 L’església de Sant Pere de Vilanova es documenta ben separada de la de Sant Jaume el 1206, en el testament de Pere d’Oló que fa deixes a gairebé totes…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el lloc de…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una contraforça del…