Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna, 1974, amb la…

Catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Madrid, fou membre de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando En una primera etapa, alhora que conreava la pintura com a mitjà de subsistència, publicà algunes poesies i estrenà tres peces dramàtiques, a la manera del seu amic i protector Ángel de Saavedra, duc de Rivas Aviat, però, es dedicà exclusivament —llevat d’algun tempteig polític— a l’ensenyament i a la investigació historicoliterària, fonamentant els seus mètodes en el recull de materials, fruit de la consulta directa de les fonts El…

S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels Estudis Metro-…

Es graduà en intrepretació 1963 i en direcció 1964 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació 1970 i en arts dramàtiques 1973 per l’Institut del Teatre de Barcelona Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres 1977 i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i, posteriorment, el també setmanari Arriba Com a escriptor, publicà una quinzena d’obres dramàtiques i en deixà inèdites una quinzena més Els anys 1945 i 1946 organitzà a Manacor les Festes de la Poesia També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com…

Vida A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa 1907, Fructuós Gelabert i Guzmán el Bueno 1909, F Gelabert i Enric Giménez El 1914 començà a collaborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo El alcalde de Zalamea , Misterio de dolor , Fridolín , La gitanilla , Los cabellos blancos , Linito por el toreo i Un drama de amor i també amb obres teatrals El 1915 obrí…

Amb uns amics fundà la Steppenwolf Theatre Company, una de les companyies dramàtiques més prestigioses dels EUA Debutà cinematogràficament amb Places in the Heart 1984, de Robert Benton, i fou nominat a l’Oscar Entre els seus treballs posteriors cal destacar The Killing Fields 1984, de R Joffé Death of a Salesman 1985, Empire of the Sun 1988, Dangerous Liaisons 1989, The Sheltering Sky 1990, de B Bertolucci, The Object of Beauty 1991, de M Lindsay-Hogg, Of Mice and Men 1992, de G Sinise, In the Line of Fire 1993, de W Petersen, Mary Reilly 1995, de S Frears, Der Unhold ‘L’Ogre’,…

Vida i obra Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , i collaborà, entre d’altres, a L’Arc de Sant Martí , Joventut  i Catalunya Artística  i dirigí La Barretina 1871 Fou secretari 1894 i mantenidor 1895 i 1930 dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits 1896, 1901 i 1903, i participà en nombrosos certàmens…

Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també motiu de…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador 2006 i…