Resultats de la cerca

L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…

L’actual economia mundial és dominada per un petit nombre de ciutats —Nova York, Londres, Tòquio, Seül, Los Angeles, Frankfurt del Main, París, Singapur— que tenen un paper estratègic fonamental A The Global City 1991 Saskia Sassen ha reflexionat sobre el paper de les grans ciutats en el procés de la mundialització, i constata com aquests nuclis, per la seva funció de centres d’operacions de les corporacions transnacionals, concentren una superabundància de serveis financers, tecnològics, mediàtics i de consultoria Hom ha aplicat també, de manera més genèrica, però amb el mateix…

Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política

Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader  i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…

Ens previst a l’article 204 de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , té per funció la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per delegació de l’estat, dels tributs cedits totalment per l’estat a la Generalitat de Catalunya Així mateix, l’Agència Tributària de Catalunya també pot gestionar, per delegació, altres tributs estatals i establir mecanismes de collaboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, entre els quals l’estatut preveu un consorci amb participació paritària de les dues agències…

La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia els motius d’intervenció eren irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Collectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sotssecretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no…

Denuncià les limitacions en la gestió econòmica imposades al govern de la Generalitat, fou contrària a la protecció de l’economia i proposà, alternativament, la millora dels procediments de fabricació, la racionalització de l’economia i l’ordenació de les fonts de finançament Hi collaboraren, entre altres, Josep A Vandellòs, Jaume Alzina i Josep Borrell i Macià

Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…

Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…