Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
marxisme
Monument a Marx i Engels a Berlín, obra de Ludwig Engelhardt (1989)
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…
unió duanera
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països.
Constitueix un model d’integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius Són exemples d’unions duaneres el Pacto Andino constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, la Comunitat del Carib CARICOM, la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental CEAO, que substituí la Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest i l'Union Douanière de l’Afrique Central
lliure canvi
Economia
Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació de les relacions d’equivalència (preus) entre els béns i els factors de la producció, tant a l’àmbit interior com en l’internacional.
En un sentit historicodoctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques econòmiques d’arrel liberal, basades en els postulats de l’escola clàssica, i ha trobat en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada
alta societat
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada.
En aquest sentit hom entra en l’alta societat quan és acceptat no sols per la seva situació econòmica avantatjosa nou ric, sinó per un estil de vida que respon a les normes de convivència refinades del grup social en qüestió
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…
liberalisme
Història
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.
El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…
model
Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics o bé…
mercat comú
Economia
Acord d’integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d’instal·lació industrial i comercial.
El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea
Pacte d’Estabilitat i Creixement
Economia
Pacte econòmic amb l’objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l’1 de gener de 1999.
L’acord tingué l’origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995 Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997 En l’acord s’establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del Tractat de Maastricht La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de mantenir a…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Economia
Institució creditícia fundada el 1844, a partir d’un projecte presentat el 1839 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, al qual s’afegí l’ajuntament de Barcelona.
Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona