Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
genoví
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Gènova poc després del 1252, la qual, juntament amb el florí de Florència i el ducat venecià, constitueix una de les grans divises pioneres en la represa de les emissions d’or a l’Europa occidental, al s XIII.
El seu pes era de 3,5 g
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or dels grans ducs de Toscana encunyada a Florència entre el 1588 i el 1792, amb un pes lleugerament per sota dels 3,5 grams i conservant algunes de les característiques del florí medieval, bé que amb unes grans variacions de tipologia.
Era coneguda també amb el nom de sequí
moneda catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la moneda de Catalunya, bàsicament a la que fou encunyada a les seques de Barcelona i de Perpinyà, en oposició a la moneda emesa a d’altres països de la corona catalanoaragonesa, com és ara la moneda mallorquina o la moneda valenciana.
xambergo
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa, encunyada a la seca reial de la ciutat per llicència del lloctinent duc de Parma, del 1677, amb la mateixa llei dels rals de vuit castellans, segons opinió de Salat, i que havien de tenir un valor intrínsec de divuit i mig a dinou diners.
Segons Campmany, eren de la mateixa classe de moneda que els rals, malgrat que aquests, l’any 1697, corrien al for de 40 diners Mateu i Llopis opina que també es deien xambergos els rals de vuit castellans de Carles II
esterlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors, amb el bust del rei, coronat, i revers amb creu i grups de tres punts a cada angle, en la qual s’inspirà el tipus de moneda barcelonesa de tern.
La circulació d’esterlins a la corona catalanoaragonesa és documentada des de la fi del s XII i al s XIII
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d’Armament i Defensa del Principat i amb acord de la Diputació Provincial de Catalunya, amb la finalitat d’atendre a les despeses de la primera guerra Carlina i a la soldada de l’exèrcit.
És per això que aquests soldats eren anomenats peceteros
Carlemany
Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
Militar 2017
Militar
Introducció La derrota militar de Daesh va aparèixer, per primera vegada, com una possibilitat factible © US Army / Rachel Dihem / DVIDS Per primera vegada, el 2017 la derrota militar de Daesh va ser una possibilitat factible, en un context en què hi va haver de nou un elevat nombre de conflictes armats Segons l’Escola Cultura de Pau en van ser 33, caracteritzats per una extrema virulència més de 1000 morts com a conseqüència de les diferents confrontacions i per la perpetuació de les guerres a Síria, al Iemen i a Líbia, i també a la República Democràtica del Congo, la República Centre-…
La riquesa monetària de l’Àndalus
La producció monetària a l’Àndalus a l’època musulmana fou considerable i, malgrat els importants treballs realitzats per historiadors i numismàtics, l’estudi de les monedes representa encara un dels camps potencialment més propicis a recerques que puguin acréixer o renovar els coneixements sobre la història i la civilització andalusines A partir d’aquest punt s’analitzaran les grans fases de la història monetària de l’Àndalus, introduint algunes indicacions sobre la numismàtica de les regions i les Illes Orientals L’emissió de moneda en temps dels omeies 756-1005 Les primeres monedes…