Resultats de la cerca

L’equació d’aquest pla és

El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva…

El criteri de Coulomb estableix una relació lineal entre ambdues variables que s’expressa mitjançant l’equació τ = c + μσ n , on τ és l’esforç de cisallament, σ n és l’esforç normal, i c i μ són dues constants, respectivament, la cohesió i el coeficient de fricció interna del material Aquesta equació es representa en l’espai de Mohr per una recta envolvent de Mohr , que separa els camps d’esforç estables dels inestables La fractura es produeix quan l’estat d’esforç és tal que el cercle de Mohr corresponent és tangent de l’envolvent Aleshores, les coordenades del…

S’expressa per l’equació J = - A/T

En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…

Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física,…

La seva equació és La tractriu és la involuta d’una catenària

La manera més simple de determinar una superfície és donar una o més equacions del tipus z = f x,y Elegit un punt x,y en el domini de definició de la funció f , aquesta funció o aquestes funcions donen els valors de z , que, juntament amb x,y , són les coordenades cartesianes dels punts de la superfície Les funcions que donen la superfície esfèrica són , on el signe + correspon a l’hemisferi superior, i el signe - a l’hemisferi inferior L’equació z = ax + by + c correspon al pla o superfície plana Sovint és difícil, o impossible, d’expressar una superfície per mitjà de les…

Analíticament, hom la defineix mitjançant l’expressió fx essent l’equació de la corba en coordenades cartesianes

L’equació general de la sinusoide és f x = A sin Bx , on A i B són constants