Resultats de la cerca

Orfe d’un predicador, i criat per un paleta, aprengué aquest ofici i serví com a soldat a Flandes després fou, des del 1597, actor i autor Escriví nombroses comèdies i dues tragèdies, Sejanus 1603 i Catilina 1611, en què sobre una estructura simple es destaca l’estudi de caràcters i la intenció satírica Les dues comèdies més reeixides són Volpone or the Fox 1605 traduïda al català per Rafael Tasis i The Alchimist 1610, i també Every Man out of his Humour 1598, que el féu famós, i The Poetaster 1602 És autor de nombroses màscares masques per a la cort de Jaume I The Masque of Queens, The…

Fou deixeble de Marià Carreras i pertangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual féu les elogiades decoracions de La Africana i Dinorah per al Gran Teatre del Liceu

Germà del pintor i dissenyador  Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’acord amb una…

Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995…

D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki Hi féu d’escenògraf, director i autor Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinellis ningyō-jōruri El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū La collaboració durà vint anys Conreà el gènere sewa jōruri , de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû ‘Suïcidis d’amor a Sonezaki…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, fou escenògraf i director teatral, i als anys cinquanta s’introduí en el cinema com a assistent de Tony Richardson Treballà també per a la televisió i, entre altres dirigí per a aquest mitjà diversos episodis de la coneguda sèrie policíaca The Saint 1963-65 i alguns telefilms Koroshi, 1966 Debutà com a director de cinema amb el musical Summer Holiday 1963, però s’especialitzà en el thriller i el cinema d’acció en general, del qual esdevingué un dels directors britànics de més renom, sobretot a partir de  Robbery 1967 i  Bullitt  1966,…

D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més…

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus…

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i…