Resultats de la cerca
Es mostren 2011 resultats
còpia
Dret
Transcripció d’un escrit original que hom reprodueix íntegrament o en extracte.
La còpia pot ésser certificada o simple , segons que certifiqui o no que la còpia és veritable i conforme amb l’original La còpia notarial és una còpia certificada autoritzada pel notari que té el protocol Pot ésser primera trasllat de l’escriptura matriu que els contractants tenen dret a obtenir per primera vegada o segona expedida només per manament judicial i amb citació dels interessats, i té el caràcter d’escriptura pública
paleografia
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics en ells mateixos (formes, origen i evolució) i per a llur interpretació adequada (lectura, datació i localització).
Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…
minúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou…
Josepa Arnall i Juan
Historiografia
Professora i historiadora.
Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002
manxú
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la subfamília altaica manxú-tungús, parlada en llocs dispersos de Manxúria.
Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíllabs La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599 El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú l’escriptura mogol no era suficient El 1647 hi fou imprès el primer llibre
Joaquim Llaró i Vidal
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Fou catedràtic de filosofia a Cervera i de Sagrada Escriptura a Barcelona, i fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona 1815 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura, la física i la cosmografia, publicà articles en El Europeo i la Memoria acerca de la conformidad del sistema copérnico con la Sagrada Escritura 1821, i escriví el tractat Tablas de pesos, monedas y medidas de Castilla, Cataluña y de los romanos, griegos y hebreos , que restà incomplet
escripturar
Fer constar amb escriptura pública (un atorgament, un contracte, etc).
encartar
Dret
Posar en escriptura o instrument públic (qualsevol acte o contracte).
compromís
Dret processal civil
Escriptura o acta en la qual consta el contracte esmentat.
canonge lectoral
Cristianisme
Obtentor de la canongia d’ofici, dita també lectoralia (canonge), creada per Innocenci III, al concili IV del Laterà (1215), en totes les esglésies metropolitanes.
El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina