Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Internacional de Natació, la primera edició tingué lloc a Belgrad l’any 1973 Barcelona acollí la desena edició entre el 12 i el 27 de juliol de 2003 Es disputaren proves de natació, tant en piscina com en aigües obertes, natació sincronitzada, salts i waterpolo Els recintes utilitzats foren el Palau Sant Jordi natació, la piscina municipal de Montjuïc salts, les piscines Bernat Picornell natació sincronitzada, el Club Natació Barcelona waterpolo i el port de Barcelona aigües obertes Reuní 2015 esportistes en representació de 157 països, 215000 espectadors…

Organitzat per la Federació Internacional d’Atletisme, la primera edició tingué lloc a París l’any 1985 El Palau Sant Jordi de Barcelona acollí la sisena edició entre el 10 i el 12 de març de 1995 Hi participaren 602 atletes de 130 països diferents El campionat constà de 27 proves 14 de masculines i 13 de femenines i durant els tres dies de competició hi assistiren un total de 39200 espectadors La selecció de Rússia dominà el medaller amb 5 ors i un total de 10 medalles, seguida dels Estats Units, amb 4 ors i un total de 15 medalles La selecció espanyola hi participà amb 28…

Fou un dels primers de la ciutat i estava situat entre els actuals carrers de París, Casanova, Londres i Muntaner Darrere del gol sud hi havia l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina Era de propietat privada, i el primer equip que l’utilitzà, fins l’any 1903, fou l’Hispània El 1905 el llogà el Futbol Club Barcelona, que l’estrenà el 26 de febrer d’aquell any en un amistós contra el Català 2-3 El club blaugrana hi jugà fins que es traslladà al camp del carrer de la Indústria, l’any 1909 Alhora, el camp deixà d’existir durant dues temporades per convertir-se en el Velòdrom Parc d’Esports L’…

També conegut com Centre Esportiu Municipal Olímpic Vall d’Hebron o com Pavelló de la Vall d’Hebron, fou dissenyat pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el mateix any Acollí la fase preliminar de les competicions de voleibol masculí i femení, i diverses proves de pilota basca Les installacions, amb més de 28000 m 2 , es divideixen en dos recintes el Palau Municipal d’Esports, que disposa de diverses pistes poliesportives on es pot practicar basquetbol, handbol, voleibol i futbol sala, a més de sales de fitnes,…

De propietat municipal, és la seu del Club Esportiu Europa L’equip gracienc jugava en l’anomenat camp del carrer de Sardenya des de l’1 de desembre de 1940 Al principi de la dècada dels noranta, l’històric camp fou enderrocat i en el mateix lloc s’hi construí el Nou Sardenya Fou inaugurat el 4 de maig de 1995 amb una festa, presidida per l’alcalde Pasqual Maragall i el president europeista Josep Castro, i un partit de veterans entre l’Europa i el Barcelona El primer equip de l’Europa hi disputà el primer partit contra el Lleida 0-1 el 15 d’agost del mateix any Té una cabuda de…

Inaugurada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol Els primers anys acollí diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats generals de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya El 1955, després de ser reformada, acollí els II Jocs Mediterranis El 1990 fou remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i passà…

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista…

Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…

Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-…