Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
ròtol de ciris
Cristianisme
Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines.
S'encenien durant els tres primers salms de matines i presidien tot el res, en record, sembla, de l’estel de Nadal
cosmogonia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes (planetes, estels, galàxies, etc).
Hom parla de cosmogonia planetària planeta, de cosmogonia estellar estel o de cosmogonia galàctica galàxia, segons el tipus d’objecte celeste estudiat
l’Hidra mascle
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, el Rellotge, el Reticle, l’Orada, la Taula, l’Octant i el Tucà.
L’estel principal, α Ηψδρι, té una magnitud visual de 3,02 i és situat a una distància de 42 anys llum
el Dofí
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre el Pegàs i l’Àguila.
Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Delphini , és un estel nan blau de magnitud visual 3,86
Max Glaenzel Ribas
Teatre
Escenògraf.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles…
la Copa
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó i de l’Hidra femella.
L’estel principal és un gegant de magnitud aparent 4,20, situat a 163 anys de llum de distància i que pertany a la classe espectral K1
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació
No perdre mai el Nord
Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant segles…
el Lleó Menor
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major, el Lleó i el Linx.
L’astre principal, α Leonis Minoris , és un estel gegant de magnitud visual 4,41 que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 120 anys llum
el Gall Dindi
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Telescopi i de l’Octant.
Introduïda per JBayer, conté 79 estels visibles a ull nu i alguns cúmuls L’estel principal, α-Pavonis, és a 230 anys llum i té una magnitud visual de 2,12