Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Mühlberg
Localitat
Localitat del land de Brandenburg, Alemanya, situada a la riba dreta de l’Elba.
Fundada al s XIII, a redós d’un castell i d’un monestir de cistercencs, és coneguda sobretot per la batalla de Mühlberg , en què s’enfrontaren les tropes de l’emperador Carles V i les de la Lliga d’Esmalcalda 24 d’abril de 1547 Els exèrcits imperials, juntament amb els del futur Ferran I, de Maurici de Saxònia i de Joan de Brandenburg, havien atacat l’elector de Saxònia, Joan, un dels caps de la Lliga d’Esmalcalda, en el seu propi territori aquest reculà fins a Mühlberg, on fou vençut per sorpresa per les forces de Carles V intentà de retirar-se, però les seves tropes,…
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…
teutó | teutona
Història
Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.
Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae…
Alba Iulia
Ciutat
Capital del judeţ d’Alba, Romania, situada prop del riu Mureş.
Centre industrial alimentació i calçats Catedral del segle XIII Fou una important ciutat romana de la Dàcia occidental, coneguda primer amb el nom d' Apulum i, més tard, pel d' Alba Iulia Destruïda pels tàtars 1241, esdevingué, al final del segle XVI amb el príncep de Valàquia, Miquel el Brau, capital política i religiosa de Transsilvània Devastada pels exèrcits turcotàtars 1658, fou transformada, amb Eugeni de Savoia, en plaça fortificada 1715-35 Hom l’anomenà Karlsburg en honor de l’emperador Carles VI Al segle XIX, fou focus de la lluita per l’autonomia transsilvana La ciutat…
Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo
Història
Militar
Militar castellà.
Comte consort de Fuentes de Valdepero, fill del tercer comte d’Alba de Liste, participà 1557 amb el duc d’Alba en les campanyes de Nàpols contra el papa Pau IV Capità general de Portugal 1589, en morir l’arxiduc Ernest 1595 fou nomenat cap suprem dels exèrcits als Països Baixos i continuà les lluites contra Enric IV de França Felip III el féu membre dels consells d’estat i de guerra Capità general del Milanesat 1600-10, reprengué la lluita contra França, mantingué oberta la comunicació entre el nord d’Itàlia i Flandes i construí una fortalesa a la vall d’Adda per a tancar el pas…
Bernard Law Montgomery

Zukov, amb Eisenhower i Montgomery
© Fototeca.cat
Història
Militar
Mariscal anglès.
Vescomte d’El-'Alamein Lluità i fou ferit a la Primera Guerra Mundial En 1939-40 fou comandant de divisió a França, i el 1942 com a cap de l’exèrcit d’Àfrica dirigí l’ofensiva victoriosa d’El-'Alamein i perseguí les forces de l’Eix fins a Tunis 1943 Participà després en les campanyes de Sicília i Itàlia, el 1944 comandà les forces de terra en el desembarcament de Normandia, i posteriorment dirigí l’alliberament del nord de França i de Bèlgica El 1945 rebé la rendició dels exèrcits alemanys del NW, l’any següent fou nomenat cap de l’estat major imperial britànic i el 1951…
Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra
Història
Baró de Xèrica i senyor de Xelva, com a herència de la seva mare.
Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, net de Jaume I de Catalunya-Aragó Es casà el 1296 amb una filla de l’almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d’Alacant i al setge d’Elx, senyoria de l’infant castellà Joan Manuel Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s’exercités en el trobar clus trobadoresc Participà el 1309 en l’…
gautxo | gautxa
Etnografia
Habitant rústic de les pampes sud-americanes dedicat a la ramaderia.
Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva Aconseguida la independència, els gautxos s’installaren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un…
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al…
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina