Resultats de la cerca

Cofundador del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, n'esdevingué president pel juny del 1966 Aquest mateix any, però, en el pamflet What We Want renuncià a l’estratègia no violenta d’aquesta organització, de la qual fou expulsat el 1967 Es convertí aleshores en el màxim representant del Black Power , que difongué en les seves campanyes a través dels EUA, i esdevingué un destacat líder de l’organització radical negra Black Panthers fins el 1969, quan, en oposar-se a la decisió de la direcció a collaborar amb grups d’extrema esquerra blancs, anà a Guinea, on, amb el nom…

Estudià literatura i llengües modernes al Japó De retorn a la Xina 1922, fou cofundador de la Lliga dels Escriptors d’Esquerres, de la qual fou expulsat el 1932 Fugí a Singapur i a Sumatra perseguit pels japonesos, els quals finalment l’assassinaren Deixà diversos volums de narracions, entre els quals Chen-lun ‘Ofegar-se’, 1921, Niaoluo xing ‘Històries d’un matrimoni’, 1923 i Chunfeng chenzui di wangshang ‘L’embriagadora nit de primavera’, 1924, i la novella Lisan zhi qian ‘Abans de la separació’, 1926 En totes aquestes obres enfronta personatges amb situacions d’isolament extrem…

Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares…

Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín…

En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori…

Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal el 1907 Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la UFNR Unió Federal Nacionalista Republicana 1910, i en fou expulsat el 1913 Finalment passà als radicals Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispanocolonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la…

Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves simpaties austriacistes fou…

Influït pel seu oncle, l’abat Plató, es féu monjo a Sakkudion ~780 Ordenat de sacerdot 787, succeí Plató en l’abadiat Oposat al matrimoni adulterí de Constantí VI, fou expulsat a Tessalònica 796 En tornar-ne 797, traslladà la comunitat a Studios , que convertí en un centre important de vida monàstica gràcies a les seves Regles i Catequesis Exiliat novament 809-811, apellà debades al papa Lleó III L’oposició a la iconoclàstia de Lleó V li valgué un nou exili 815, des d’on escriví a Pasqual I i a l’emperador sobre el culte de les icones La seva festa se celebra l’11 de novembre

Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del…

El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes 1767, peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia