Resultats de la cerca

Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es…

Els microplàstics es classifiquen en microplàstics primaris , fabricats per a l'ús directe en productes i aplicacions industrials additius en cosmètica, pintura o pèllets de la indústria plàstica i microplàstics secundaris , resultat de la fragmentació d'objectes plàstics més grans A diferència dels residus de plàstic envasos, parts d’objectes fabricats, etc, clarament visibles però fàcilment transportables i acumulables per a la seva destrucció, els microplàstics d’ambdós tipus es caracteritzen, atesa la seva mida, per la dificultat de ser identificats i separats, dificultat a…

 El propòsit consisteix a organitzar tota la informació desestructurada d’internet per crear una internet més organitzada on la informació sigui més fàcilment trobada i relacionada, directament o indirecta, per màquines sense la necessitat de processament humà Segons l’organisme W3C, el web semàntic proporciona un marc que permet que la informació sigui compartida i reutilitzada a través d’aplicacions, empreses i comunitats

És deguda principalment a una estasi de la sang produïda per immobilitzacions prolongades i també a alteracions en la composició sanguínia i a lesions endotelials locals en les venes El coàgul format és unit dèbilment a la paret de la vena, i per tant, provoca fàcilment èmbols El símptoma principal és el dolor en el trajecte del vas afectat El tractament és mèdic, a base d’anticoagulants

En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic L’hàbit és fibrós, i de vegades granular o compacte És de color blanc, amb una duresa de 5 i una densitat de 2,9 S'exfolia fàcilment És freqüent en les roques ígnies de contacte i en les roques metamòrfiques N'hi ha jaciments importants a Willsboro Nova York És utilitzada en ceràmica i en pintura

És un sòlid cristallí incolor, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 94°C Hom l’obté per condensació de Friedel-Crafts entre el benzè i el cloroform, o condensant el benzè amb el benzaldehid en presència de clorur de zincII El carboni alifàtic contingut en la seva estructura és fàcilment oxidable i dóna lloc a radicals lliures de notable estabilitat tritil

Sol presentar-se en forma de monohidrat, que es fon a 58,5°C Hom l’obté com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric Troba aplicació com a substituent, sòlid i fàcilment manejable, de l’àcid sulfúric en moltes de les aplicacions d’aquest compost És també emprat en la preparació d’altres sals sòdiques i com a desinfectant

Hom la practica mitjançant la introducció d’una agulla fina en un os fàcilment accessible —estern, crestes ilíaques, vèrtebres, etc— fins a arribar a la cavitat medullar i posteriorment n'aspira una mostra del contingut La mostra obtinguda és sotmesa a tincions i hom l’observa al microscopi, per tal de determinar-ne la quantitat de cèllules i d’establir la relació entre els diferents tipus de cèllules presents

En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars