Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
Vladimir Galaktionovič Korolenko
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
A Peterburg fou influït pel populisme visqué un llarg període 1874-85 de presons, exili i deportació a Sibèria Entre les seves novelles, impregnades, com els seus nombrosos articles, de preocupació social, destaquen Epizody iz žizni iskatelja ‘Episodis de la vida d’un buscador’, 1879, Son Makara ‘El somni de Makar’, 1883, que li donà la fama, i Slepoj muzykant ‘El músic cec’, 1886
Jean-Michel Moreau

Els adéus , gravat de Jean-Michel Moreau
© Fototeca.cat - Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i gravador francès, anomenat le Jeune
, germà de Louis-Gabriel Moreau
.
Fou dibuixant del gabinet del rei La seva fama és deguda principalment a les illustracions que féu d’obres literàries, com Les Chansons , de Laborde 1773, i l' Émile 1774 i la Nouvelle Héloïse 1783, de JJRousseau, on hom pot apreciar una gran compenetració entre l’escriptor i l’illustrador féu també les dues sèries per al Monument du costume del 1777 i el 1783, respectivament
Paul Troger
Pintura
Pintor austríac.
Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi
Stefano Torelli
Pintura
Pintor italià.
Després d’un curt aprenentatge al costat del seu pare i de FSolimena, s’establí a Dresden, on gaudí d’una gran fama i rebé un gran nombre d’encàrrecs, principalment retrats, quadres d’altar i murals Més endavant es traslladà a Peterburg, on es convertí en el pintor de la cort de Caterina II, i fou professor de l’acadèmia d’aquella ciutat 1762
José de Sarabia
Pintura
Pintor andalús.
Fou alumne d’Agustín del Castillo i de Zurbarán, que l’influí A Còrdova adquirí fama per les seves Puríssimes i altres temes religiosos i pintà diversos quadres per a l’església i el convent de San Francisco, i una Fugida a Egipte per a l’església de la Victoria Se li atribueix el quadre Mare de Déu amb l’Infant Jesús , del Museu de Montpeller
Pietro Sforza Pallavicino
Literatura
Cristianisme
Literat i prelat.
Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts
Andrea di Bonaiuto
Pintura
Pintor italià, actiu entre 1343-77.
Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat
Clara Petrella
Música
Soprano italiana.
Debutà el 1939 a Alessandria com a Liù, en Turandot El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà en Il tabarro Puccini i assolí una fama que li valgué el renom de la Duse de les sopranos Estrenà obres de Pizzetti i s’especialitzà en autors veristes El 1952 es presentà al Liceu de Barcelona amb Il console , de Menotti Enregistrà diverses òperes completes
Jeroni Martí
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Niccolò dell’Arca
Escultura
Escultor italià, anomenat també Niccolò da Bari
.
Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina