Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
Abū-l-Ṣalt Umayya
Filosofia
Cristianisme
Metge, filòsof i teòleg.
Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit És autor de nombroses poesies i d’una obra de música La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn ‘Rectificació de la ment’ recull la lògica dels quatre primers llibres de l' Organon aristotèlic i de l' Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des…
Climent d’Alexandria
Educació
Cristianisme
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la…
Joan Làrios de Medrano
Literatura catalana
Militar
Teatre
Militar i poeta.
Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’…
Domènec Tous i Massanet
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Franciscà 1796, el 1821 passà a ser prevere secular Fou afí al liberalisme moderat Estigué al servei de Josep de ↑ Togores entre el 1826 i el 1831, el qual sembla que l’inicià en el conreu de la poesia, tot i que la relació literària fou profitosa per a ambdós La seva poesia conservada es pot datar entre el 1828 i el 1830 Es tracta d’un conjunt de vint-i-nou poemes, tres dels quals en castellà, que fluctuen entre l’estètica rococó —on dominen la temàtica amorosa i galant i l’assumpte anecdòtic— i els corrents illuministes —amb tonalitats de reflexió filosòfica o…
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…
escola jònica
Filosofia
Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes).
Hi pertanyen els pensadors presocràtics, considerats com els pares de la filosofia grega i occidental Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit i Anaxàgores El tret comú subjacent a les diferències específiques de cada pensador és un esforç d’interpretació racional del món, del qual cerquen el principi primordial αρχή, en oposició a la mitologia que impregna les cosmogonies religioses i epicopopulars
materialisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental de la realitat.
Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…
filosofia de la cultura
Filosofia
Interpretació i doctrines filosòfiques sobre el fet cultural.
Difícil de diferenciar actualment de la sociologia i antropologia culturals, la reflexió filosòfica sobre la cultura comença pròpiament amb el Romanticisme i té en Hegel el primer representant destacat A Grècia el tema ja havia estat tractat, en certa manera, en contraposar els estoics, per exemple, cultura i natura però hom emprava ambdós termes en un sentit que no respon a l’ús modern, segons el qual la cultura és el procés i el resultat de la transformació que l’activitat humana opera sobre la natura des del treball i la tècnica fins a les arts, ideologies i realitzacions…
Francesc Muns i Castellet
Literatura catalana
Escriptor.
Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular 1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle XIX ,…
,
llei natural
Filosofia
Cristianisme
Dret
Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.
Objecte de discussió filosòfica per tal com hauria d’ésser negada en virtut dels canvis que la noció de natura humana ha sofert al llarg del temps, la llei natural ha estat pràcticament identificada amb la llei divina com ha fet, per exemple, el catolicisme tradicional, enfront del protestantisme més radical o amb la llei moral com ho han fet diversos pensadors, per tal de diferenciar-la del que hom anomena lleis de la natura Bé que sovint la defensa de la llei natural ha equivalgut al manteniment d’un ordre social o polític determinats o d’una reglamentació moral derivada d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina