Resultats de la cerca

El revelatge comprèn, generalment, el revelatge pròpiament dit, i el fixatge En el revelatge pròpiament dit, la superfície impressionada és submergida, durant un temps variable que depèn de la composició del bany i de la seva temperatura, en el revelador i hom obté, així, la imatge fotogràfica visible, constituïda per partícules molt fines d’argent Després d’aquesta operació i de rentar la superfície sensible amb aigua acidulada per tal de deturar l’acció del revelador, és submergida en el fixador, el qual elimina les sals d’argent no atacades El revelatge també pot ésser efectuat en…

Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’edat mitjana…

L’elevació ràpida de la temperatura crea una fase líquida que humiteja les partícules de sòlid i forma uns nòduls que són refredats a la sortida del forn El gruix de partícules en el forn i el gradient de temperatura fixen les dimensions dels nòduls L’obtenció de clinker en la fabricació de ciment i l’obtenció de pèllets en la metallúrgia del ferro són dos casos de nodulació

Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…

Hom injecta la mostra directament a la fase mòbil que és un dissolvent o una barreja de dissolvents, de manera que és arrossegada al llarg de la fase estacionària, que és una columna cromatogràfica amb un farciment sòlid que pot ésser alúmina, sílice o algun tipus de bescanviador iònic La separació de la mostra en els seus components té lloc, segons diferents tipus d’interacció química, entre la mostra i la fase estacionària Diferents sistemes detectors proporcionen la corba anomenada cromatograma, sobre la qual i a partir de cromatogrames patró, s’identifica i es determina cada component de…

La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus temples i els…

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…