Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…

El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…

Situació Vista de les escasses restes encara subsistents V Buron L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018 fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles El 1275 Riambau II de Montclús va cedir els seus…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa