Situació
Vista de les escasses restes encara subsistents.
V. Buron
L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes. Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018; fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús. Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles. El 1275 Riambau II de Montclús va cedir els seus béns al seu oncle Ramon de Cabrera, el qual els deixà al seu fill Bernat I, que el 1328 també va rebre el vescomtat de Cabrera. D’aquesta manera, el territori del Montseny, Montclús i Palautordera va passar a tenir el centre administratiu a Hostalric.
La importància històrica del castell data del principi del segle XIII, quan es va convertir en residència dels senyors de Sesagudes-Montseny, tot i que sembla que el seu origen és del final del segle XI. El terme dels antics castells de les Agudes i Miravalls incloïa les parròquies de Sant Julià del Montseny, Sant Esteve de la Costa, Sant Cristòfol de Fogars, Sant Marçal del Montseny i Sant Joan de Campins. El de Montclús tenia la seva jurisdicció sobre Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Pertegàs, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Olzinelles i Tapioles. El terme era regit per batlles i la cort es trobava dins la sagrera, entorn de l’església parroquial de Santa Maria de Palautordera, població que esdevingué centre administratiu del terme.
Aquesta capella ha estat datada del final del segle XII, però no en tenim referències documentals fins al segle XIV. El 1316 Arnau de Noguera fa un llegat a la capella de Montclús; el 1328 Francesc d’Olivera, capellà d’aquesta capella, actua de testimoni d’una església donada a Guillem Sala; i el 1363 es parla de l’existència d’un beneficiat de Santa Margarida. En la visita pastoral del 28 d’agost de 1508, consta que l’església havia estat restaurada. A conseqüència de l’abandonament de l’edifici, se sap que el 1739 es concedí una llicència per transferir-la al camp de la Parellada, prop del castell de Fluvià. (CBC-MRGP)
Església
El temple de Santa Margarida és situat fora del recinte principal del castell, dintre, però, del recinte exterior. En l’actualitat resulta molt difícil veure els vestigis d’aquest edifici, a causa de l’estat del terreny i de l’abundant vegetació que cobreix l’indret. En resta una part dels murs de la nau i de l’absis, però la façana de ponent és totalment en ruïnes. Per la rusticitat de l’aparell podem deduir que es tracta d’una construcció tardana, probablement del final del segle XII. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Monreal, 1987, pàgs. 147-157
- Pladevall, 1987, pàgs. 45-70
- Els Castells Catalans, II, 1969, pàgs. 240-244 i 274-280
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 54