Resultats de la cerca
Es mostren 1191 resultats
Joseph Wilpert
Arqueologia
Cristianisme
Arqueòleg i liturgista alemany.
Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les…
Ignaz Seipel
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic austríac.
Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories’, 1925, Der…
Louis Trolle Hjelmslev
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que els…
Santa Coloma de Bordoll (Orellà)
Art romànic
El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra…
Ramon Salas i Ricomà
Grup escolar de Falset (1909), obra de Ramon Salas i Ricomà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —…
art neohitita
Art
Art desenvolupat pel poble anomenat neohitita.
És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l…
Johann Christoph Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Estudià música amb el seu pare, Johann Peter Kellner, i amb Georg Benda Després d’una estada a Amsterdam i la Haia, esdevingué organista a la cort i kantor a l’església luterana de Kassel Amb l’excepció del seu singspiel Die Schadenfreude 'Joia maligna', la seva producció se centra en obres per a teclat a l’estil galant, amb les quals anticipà la forma del concert vienès clàssic L’estructura de sonata és la norma dins les obres instrumentals, encara que les obres d’orgue combinen el contrapunt amb l’expressió galant També hi ha elements de l' empfindsamkeit dins les cantates Fou autor d’un…
Nyòvols
Castell
Antic castell del municipi de Canavelles (Conflent), sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys de Canavelles.
Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels castells de Nyòvols i d’…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia
Historiador.
A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vicerector de la Universitat Literària de València És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern 1968, El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano 1977, Valencia y la Casa de Austria 1975, Bandolers, corsaris i moriscos 1980, el tercer volum de la Història del País Valencià 1975, en collaboració amb altres autors Escriví també…
Hugo Dingler
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der Wissenschaft ‘Límits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina