Resultats de la cerca
Es mostren 857 resultats
José de Salamanca y Mayol

José M. de Salamanca y Mayol, marquès de Salamanca
© Fototeca.cat
Història
Polític andalús.
Marquès de Salamanca En la seva joventut participà en conspiracions liberals i fou elegit diputat 1836 Aviat inicià la seva activitat financera, i adquirí una enorme fortuna, fruit d’hàbils especulacions borsàries i de l’arrendament de la renda estanca de la sal Adherit al sector purità dels moderats, formà govern 1847, en el qual ocupà el ministeri de finances Enfrontat amb Narváez, dimití i s’ocupà dels seus negocis, aprofitant les seves relacions polítiques Intervingué en diverses empreses ferroviàries tant a l’Estat espanyol com en altres estats europeus com Portugal i Itàlia…
Sulpici Sever
Literatura
Escriptor llatí.
De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i…
Perot Joan
Literatura catalana
Poeta.
Probablement es tracta de Pere Joan, documentat el 1456 a la cort napolitana del Magnànim Empresonat a Itàlia, segurament al regne de Nàpols, per motius desconeguts, s’han conservat quatre poesies seves al Cançoner de la Universitat de Saragossa , datables després del 1448 dues cançons dedicades a la Mare de Déu O, Mara de Déu, senyora i Principi de malas fadas , una tercera adreçada a Lucrezia d’Alagno, amant d’Alfons el Magnànim En la pus alta fortuna , i una quarta relacionada amb el cicle de sàtires contra Bernat Fajadell Dicatis qui us ha ginyat , qui abandonà la carrera…
,
Joan de Sant Climent
Literatura catalana
Naiper i poeta.
Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest manuscrit Los…
Josep Xifré i l’hospital d’Arenys
Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a…
Fadrique de Portugal i de Noronha
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro Portugal i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó Fou abat comendatari de Ripoll 1490-1504, bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532 Lloctinent general de Catalunya 1525-39, hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament Fou present a la sortida de l’…
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona…
Vittore Branca
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític i filòleg italià.
Alumne d’A Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M Barbi i M Casella Fou professor a la Universitat de Pàdua 1953-2004, vicepresident 1972-95 i president 1995-95 de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam 1968-72 Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excellí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar Cal destacar les obres Boccaccio…
Albert Bargués Cardelús

Albert Bargués Cardelús
arxiu A. Bargués
Vela
Regatista de creuer.
Participà en la Volta al Món Whitbread a bord del Fortuna Lights 1985 Disputà la Volta a Europa 1993, dues Minitransat 1987, 1999 i la Transat Jacques Vabre 1997 Participà també en la Barcelona World Race 2007 a bord de l’ Educació sense Fronteres fent parella amb Servane Escoffier Com a tècnic collaborà en projectes com el BBV Expo 92 de José Luis Ugarte durant la BOC Challenge 1990, 1991 o el PRB de Michael Dejoyeaux durant la Vendée Globe 2000, 2001 Guanyà el premi al millor esportista nàutic català 1987, el premi Memorial Joan Antoni Moragues 1987 i el premi al millor…
Richard Wallace
Museologia
Filantrop i col·leccionista anglès.
Hereu de la fortuna dels Hertford —era fill natural de lord Richard Seymour-Conway, el quart marquès—, residí de jove a París, on durant la guerra Francoprussiana i la Comuna es dedicà a tasques de salvament i ajut a les víctimes Encarregà a l’escultor Charles ALebourg les fonts públiques amb cariàtides que duen el seu nom, de les quals a Barcelona n'hi ha alguns exemplars Reuní una gran collecció d’obres d’art, que s’endugué en bona part a Londres 1872 i que fou la base del Museum at Bethnal Green Fou creat baronet el 1871 Engrandí considerablament la que després fou famosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina