Resultats de la cerca
Es mostren 655 resultats
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…
SA
Militar
Organització paramilitar del Partit Nacionalsocialista Alemany.
Creada a Baviera el 1921, la SA fou freqüentment enquadrada per antics oficials i membres dels cossos francs cos franc Al començament dels anys trenta esdevingué un veritable exèrcit polític que tingué un paper decisiu en la victòria del partit nazi De 400000 membres que la componia el 1933, passà a dos milions el 1934, després d’haver absorbit l’organització dels cascs d’acer Dirigida per E Röhm des del 1931, a partir del 1933 la SA esdevingué una força amenaçadora que propugnava una segona revolució i que rivalitzava amb l’exèrcit Sentint que en perdia el control, Hitler es…
Lluís II de Germània
Història
Rei dels francs de la marca oriental i de Baviera (817-843) i de Germània (843-876).
Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I , el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros , el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals”…
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…
Auxerre
La catedral d’Auxerre (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles…
Autun
Localitat
Localitat de del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França, vora l’Arroux.
Centre industrial tèxtil, mobles, metallúrgia Sembla que reemplaçà Bibracte com a capital dels edus L’any 58 aC fou destruïda per Juli Cèsar reconstruïda, rebé el nom d' Augustodunum i esdevingué lloc de residència del prefecte de les Gàllies Bisbat des del segle III A la caiguda de la Gàllia en poder dels bàrbars, formà part del regne burgundi el 527 fou presa pels francs Sota Ricard el Justicier , comte d’Autun, que fundà el ducat de Borgonya segle X, la ciutat experimentà un renaixement Conserva importants monuments galloromans les portes Saint-André i d’Arroux, a les antigues…
Aunis
Província
Antiga província de França que forma actualment la part nord-est del departament de la Charenta Marítima i una petita part del departament de Deux Sèvres.
Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al segle V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou…
Lluís II de França
Història
Rei de França (877-879) i d’Aquitània (867-879).
Fill de Carles II el Calb i d’Ermetruda, succeí el seu pare i fou coronat a Compiègne El 878 destituí Bernat de Gòtia de tots els honors, entre ells els comtats de Barcelona, Girona i Rosselló Sembla segur que Guifré I el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, rebé la investidura de Barcelona i Girona amb Besalú, i Miró el Vell, comte al Conflent, la de Rosselló, del qual ja s’havia apoderat al començament de l’any, fet que constituí un dels darrers nomenaments de comtes catalans pels reis francs a més, Lluís II concedí quatre preceptes per a Catalunya S'havia casat el 826 amb…
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons…
Ridlinda
Història
Comtessa de Besalú.
Probablement germana d’Anna muller d' Esteve , fidel del rei dels francs Carles III i, per tant, filla d’Alaric, comte d’Empúries, i de Rodruda filla del comte Berà I de Barcelona Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna 876 Trullars, Pesillà de la Ribera Rosselló, Corva Conflent i Romanyà de Besalú L’any 887 comprà, amb el seu espòs, l’església de Sant Llorenç del Mont a l’abat Riamir de Sant Aniol d’Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa El 920 ja era vídua Fou mare d’un hisendat de Besalú Oliba i d’un Bernat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina