Resultats de la cerca

Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre…

Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en…

Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho 1794, el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París 1795-1802 El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort Acabà essent conegut com a compositor d' opéras-comiques , entre les quals L’amoureux de quinze ans 1771 i Annette et…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…

Fill de mare alemanya, abandonà Polònia de nen per traslladar-se a Colònia, on rebé els primers ensenyaments musicals Deixeble de W Sawallisch, amplià la seva formació a Viena i de seguida fou contractat per les òperes de Düsseldorf, Aquisgrà i Colònia El 1969 debutà a Londres, on estrenà la versió anglesa d' El jove Lord de HW Henze al Sadler’s Wells Theatre Posteriorment dirigí a Hamburg, Friburg 1973-75 i Dormunt 1975-80 S’ha especialitzat en direcció d’òpera, i ha protagonitzat diversos enregistraments, entre els quals el primer digital de L’anell del Nibelung amb l’orquestra…

Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves…

Sacerdot, fou professor honorari de la Universitat de Magúncia es doctorà a Friburg, amb Heinrich Finke, amb un estudi sobre les idees de croada de Ramon Llull Ramon Llulls Kreuzzugsideen , 1912 En relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, inicià la sèrie d’"Estudis de Bibliografia Lulliana” amb el volum L’Edició Maguntina de Ramon Llull 1915, que conté l’epistolari Sollier-Costurer sobre la magna edició de RLlull protegida per l’elector maguntí Com a musicòleg, descobrí una missa del mestre Breunich, deixeble del lullista Salzinger Was versteht JSalzinger unter lullistischer…

Fill d’ Ernest Cervera  i germà de la violinista Montserrat Cervera , nasqué accidentalment a Cuba, i als tres anys tornà a Catalunya Fou deixeble de Lluís Millet i Farga, Joan Massià, Paul Tortelier i Gaspar Cassadó Membre fundador, amb la seva germana, del Quartetto Brahms de Roma 1963 Fou membre del Collegium Musicum Zürich, dirigit per Paul Sacher, i del Musikkollegiums Winterthur, i solista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne Des de la dècada de 1970 fou professor als conservatoris de Colònia, Friburg i Lausana Dels seus nombrosos enregistraments cal esmentar les sonates…

Estudià a Düsseldorf i el 1961 debutà a Friburg amb Il Trovatore Després d’actuar als teatres d’òpera de Zúric, Düsseldorf i Colònia, fou contractada per l’Òpera de Baviera el 1961 Entre el 1956 i el 1964 es presentà a totes les edicions del Festival de Salzburg amb òperes de WA Mozart i R Strauss El 1965 actuà a l’Òpera de San Francisco, on interpretà Ariadna a Naxos i Lohengrin El 1968 estrenà Ulisse , de L Dallapiccola, a la Deutsche Oper de Berlín, un any després de la seva actuació al Covent Garden de Londres Especialitzada en el repertori de R Strauss i de R Wagner,…

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de…