Resultats de la cerca

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso…

Relligador, hagué d’exiliar-se d’Alemanya a l’època de Bismarck i residí a París i Londres, on s’uní a l’anarquisme Repatriat el 1918 a Berlín, amb l’ascensió al poder del nacionalsocialisme hagué d’anar als EUA Fou un gran publicista i en especial assolí una gran repercussió la seva crítica dels bolxevics després de la revolució russa Escriví obres doctrinals, com Sozialdemokratie und Anarchismus 1919, Die Prinzipienerklärung des Syndikalismus 1920, Anarchismus und Organization 1921, Nacionalismo y anarquismo 1927, El nacionalismo 1938, etc , i de combat, Francesc…

Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació…

Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué…

Fill de Carles II de Romania  i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat…

Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte…

N'hi hagué moltes a Catalunya al s XII són particularment famoses les de Gerri, Sant Martí del Canigó, Gualter, Santa Maria de Mont-ral Osona, etc Més tard s’anomenaren confraries confraria

Ajudats per Innocenci VIII, l’Àquila se li lliurà 1485 i hi hagué lluita oberta a Montorio 1486 Ferran, tanmateix, readquirí l’Àquila, i dugué a terme una forta repressió contra els revoltats

Educat a Eton i a Oxford, fou l’àrbitre de la moda i de l’elegància a Anglaterra Per deutes de joc s’hagué de refugiar a França Morí boig en un asil

Fill i successor de Casimir I Les divergències amb el clericat, sostingut per l’oligarquia laica, li provocaren l’excomunió i la deposició per part del papa, i hagué de refugiar-se a Hongria