Resultats de la cerca
Es mostren 649 resultats
Polignac
Família noble francesa que prengué el nom del castell i poble de Polinhac, prop de Lo Puèi (Velai, Occitània).
Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a…
Roger I de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-d 1240).
Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el…
comtat d’Egmont
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida sobre la vila i castell homònims (Països Baixos) el 1424 a Joan (II) d’Egmont dit el de les Campanetes (mort el 1451), senyor d’Egmont i d’IJsselstein i comte del Sacre Imperi.
Es casà amb Maria d’Arkel, hereva del ducat de Geldern i del comtat de Zutphen, en els quals la succeí llur fill gran, Arnold I El fill segon continuà el llinatge i la casa comtal d’Egmont Guillem IV d’Egmont mort el 1483, segon comte d’Egmont, senyor de Buren 1472 i baró de Baer per la seva muller Waldburga de Moers Llur fill Joan III d’Egmont mort el 1516, tercer comte d’Egmont, fou stathouder d’Holanda, de Zelanda i de Frísia i fou avi de Lamoral I d'Egmont El fill d’aquest, Lamoral II d’Egmont , vuitè comte mort el 1617, vengué Egmont 1607 als Estats Generals, i fou besoncle…
Anna I de Bretanya

Lluís XII de França i Anna de Bretanya en una miniatura de Remedes de L'Une et L'Autre Fortune (1503)
Història
Duquessa sobirana de Bretanya (1488) i dues vegades reina de França, filla i hereva de Francesc II, darrer duc de Bretanya.
Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…
Pere II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1401), segon fill del comte Joan I i de la infanta Joana, filla del Cerimoniós.
El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de Cardona…
Bernat
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo (1085-1124).
De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún 1080-85 Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat 1085 El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans Home polític, conquerí Alcalá de Henares Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller La…
Elionor d’Urgell
Història
Comtessa d'Urgell.
Filla gran de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana del comte Jaume II Empresonat el seu germà el 1413, i segons testament del seu pare, passà a ser comtessa d'Urgell, raó per la qual fou jutjada pel rei Ferran I i, declarada culpable com el seu germà, li foren confiscats tots els béns Juntament amb la seva mare, la seva germana Cecília i la seva cunyada Isabel esposa de Jaume i les seves filles, es reclogué al monestir de Sixena, l'abadessa del qual era la seva germana Isabel L'any 1416, Elionor i Cecília foren traslladades al monestir de Corbins, i el 1418 les dones de la…
Brienne
Família noble francesa originària de la Xampanya, l’origen de la qual es remunta a Engelbert, que el 987 obtingué Brienne (actual Brienne-le-Château).
Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya Destaquen Joan I de Jerusalem mort el 1237, rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble El seu fill Alfons de Brienne mort el 1270 fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines Gualter o Gautier III mort el 1205, comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent 1200, i pel matrimoni 1198 amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país El seu fill Gualter IV el Gran mort el 1251, comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem El seu net Hug mort el 1296, comte de Brienne…
Mencía de Mendoza y de Fonseca
Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley
© Fototeca.cat
Història
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.
Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina