Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
Ismā‘īl ibn Aḥmad
Història
Fundador de la dinastia samànida que governà la Transoxiana i Fargana.
Establí 892 la capital a Bukhara, que convertí en un important centre cultural, i expandí els seus dominis al Khorāsān i al Tabaristan
Umayya ibn al-Muhayyir
Història
Primer valí de Barcelona després de la conquesta àrab, posat, segons sembla, per al-Ḥurr el 719.
Era germà d’'Abd Allāh, el fundador dels tugíbides
‘Amr ibn al-‘Āṣ
Història
General àrab conqueridor d’Egipte.
Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes
Tutuš ibn Alp Arslān
Història
Príncep seljúcida que governà Síria (1079-95).
Resistí els avanços fatimites a Síria A la mort del seu germà, Malik Šah 1092, fou proclamat soldà de Pèrsia, però fou vençut pel seu nebot Barkiyārqūq
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Baṭṭūṭa
Geografia
Història
Viatger àrab.
Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…
Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā‘īl ibn ‘Abbād
Història
Cadi de Sevilla, primer membre de la dinastia dels abbadites, que governà la taifa de Sevilla fins a la fi del s XI.
L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid
Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida
Expedició guerrera barcelonina a l’Àndalus Sulayman ibn Muhammad ibn Hud crea la taifa de Lleida
Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma‘mūn
Història
Cap de les taifes de Toledo (1043-75) i València (1065-75).
Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat
Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī
Història
Darrer valí independent de Mallorca (1208-29).
El califa de Còrdova li ordenà de passar a l’Àfrica, però Abū Yaḥyà no l’obeí Durant el seu govern Jaume I emprengué la conquesta de Mallorca Resistí als atacs dels catalans i contraatacà amb les seves naus Derrotat, empresonat i torturat, morí al cap de poques setmanes
‘Abd Allāh ibn Abī al-Ḥafṣ ibn al-Mu’min
Història
Valí almohade de les Balears, penúltim representant del poder musulmà a les illes.
Fou destituït el 1208
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina