Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
ratolí

Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la…
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i, per tant, pot…
palaic
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua parlada a Pala (Àsia Menor), coneguda només per uns breus passatges en texts rituals hitites.
A l’igual de l’hitita jeroglífic, el luvi, el lici i el lidi, pertany a la branca anatòlica de l’indoeuropeu
altura de culminació
Astronomia
Altura màxima o mínima atesa per un astre en el seu moviment diürn aparent.
És igual a l’altura meridiana, en cas que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador romanguin constants
ala de delta

Ala de delta Convair F-106 Delta Dart
Transports
Ala que té una forma en planta semblant a un triangle isòsceles.
Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de delta no és millor que el de l’ala de fletxa, a igual nombre de Mach i angle d…
lúnula d’Hipòcrates

Lúnules d’Hipòcrates associades a un triangle rectangle
Fototeca.cat
Matemàtiques
Lúnula un dels arcs de la qual és de 90°, mentre que l’altre és de 180°.
Té la propietat que la seva àrea és igual a la del triangle isòsceles inscrit en el semicercle de l’arc de 180°
recíproca
Matemàtiques
Donada una quantitat a, la quantitat 1/a
.
És anomenada també inversa Les quantitats a i 1/ a són anomenades quantitats recíproques o inverses i llur producte és igual a 1
enharmonia
Música
Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.
Només és homòfona en els instruments de teclat, afinats segons el temperament igual La relació enharmònica té un paper important en la modulació
villanella
Música
Forma vocal de caràcter rústec del Renaixement, anomenada alla napolitana
.
Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual
angle al zenit

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina