Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
Wolf Biermann
Literatura
Música
Poeta i cantant alemany.
Marxista convençut, el 1953 es traslladà a la República Democràtica Alemanya, però allí fou primer exclòs del Partit Socialista Unificat i, posteriorment, expulsat del país 1976 per criticar el règim comunista Dels seus discs i texts cal esmentar Zu Gast bei Wolfgang Neuss ‘Hoste a casa de Wolfgang Neuss’, 1965, Chausseestrasse 131 i Die Drahtharfe ‘L’arpa de filferro’, 1965 Un viatge a l’Alemanya Federal 1964 li inspirà el poema Deutschland Ein Wintermärchen ‘Alemanya, un conte d’hivern’, 1972, a imitació de l’obra homònima de HHeine Altres obres poètiques, cançons, etc, són…
Ars Musicae
Música
Conjunt barceloní d’instrumentistes i cantants especialitzats en la música occidental del s XII al XVI.
Fou fundat el 1935 per Josep M Lamaña, i començà d’actuar en públic el 1936 Els seus directors han estat el mateix Lamaña 1935-57, Enric Gispert fins el 1972 i Romà Escalas fins el 1979 L’any 1979 fou dissolta com a associació independent i el seu valuós fons instrumental gairebé un centenar d’instruments fets a imitació dels originals de l’època i els facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i televisió de França, Anglaterra…
Vicent Berenguer i Micó
Literatura catalana
Poeta, traductor i editor.
Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda…
model
Cosa que hom pren com a objecte d’imitació a fi de reproduir-la.
mancús barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Dinar d’or d’imitació àrab feta a Barcelona al llarg del segle XI.
Ferran Toutain i Gibert
Literatura
Escriptor, corrector i traductor.
Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…
la Feixa

Aspecte del santuari de la Feixa
© Carolina Latorre Canet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa) del terme d'Isàvena (Ribagorça), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou consagrada per primera vegada el…
cànon
Música
Composició a dues o més veus, on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.
És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i…
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…
socinianisme
Cristianisme
Moviment ideologicoreligiós elaborat per Lelio i Fausto Socini
.
Basat en les tradicions de l’humanisme i de la filosofia italiana del Renaixement, hi conflueixen l’antitrinitarisme de Miquel Servet, l'anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme Nega els sagraments La salvació no ve del sacrifici de Jesucrist acceptat pel Pare, sinó de la imitació de Jesús per l’esforç ètic Esforç i obediència que porten l’home al veritable coneixement de Déu unitari unitarisme i de Jesús, home divinitzat, que garanteix la resurrecció dels homes que imitin la seva vida El rigorisme moral i la solidaritat evangèlica completa no eren obstacle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina