Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Britània
Geografia històrica
Nom que els romans donaven a la Gran Bretanya.
Abans de la conquesta romana fou ocupada per pobles celtes Juli Cèsar començà les expedicions per a sotmetre-la 55 i 54 aC, però fins al regnat de Claudi no fou conquerida Amb el general de Domicià, Agrícola 70-85 dC, la biografia del qual, de gran importància per a la història de Britània, ha estat recollida per Tàcit, l’ocupació romana arribà a la seva màxima extensió Adrià edificà un mur de fortificació 122-124 des del golf de Solway fins a la desembocadura del Tyne, el qual mur fou destruït pels meatins i refet per Antoní Pius més al nord, i separa la Britània romana de la bàrbara o…
pirateria
Història
Pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderies a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres.
Pel fet que la pirateria neix i es desenvolupa allà on hi ha comerç marítim, els anomenats nius de pirates han estat establerts al llarg de la història en llocs estratègics de les diferents rutes comercials Molt sovint ambdues activitats, el comerç i la pirateria, es confonen en l’Antic Règim, per exemple, l’una no excloïa l’altra, ans, al contrari, es complementaven mútuament Des de l’antiguitat i fins a la descoberta d’Amèrica i de les Índies, amb el corresponent desplaçament de l’activitat comercial, la pirateria se centrà bàsicament a la Mediterrània Protagonistes més antics foren els…
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
Els centres universitaris a l’Europa occidental
Les universitats a Europa Al despertar econòmic, polític i social europeu arran dels segles XI i XII va seguir un renaixement cultural que tingué les seves manifestacions en les escoles urbanes, ja fossin municipals i/o majoritàriament episcopals Aquestes escoles substituïren en gran part els antics centres monàstics alt-medievals, a la vegada que van ser les cèllules originàries de les primeres universitats al segle XIII Això succeí quan les agrupacions de mestres i estudiants — Universitas magistrorum et scholarum — aconseguiren un grau respectable d’autonomia envers els cancellers…
batalla de La Bicocca
Militar
Acció militar que tingué lloc a La Bicocca, població italiana de Llombardia, prop de Milà, en què els francesos i els suïssos foren vençuts pels imperials comandats per Pròsper Colonna i el marquès de Pescara el 1522.
Aquesta desfeta determinà la pèrdua del ducat de Milà per part dels francesos
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
Raquel Meller

Raquel Meller, en el seu debut al Teatre Arnau de Barcelona el 1911
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Nom artístic amb què fou coneguda la cançonetista, cupletista i actriu Francisca Marqués López.
Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, ella no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran…
, ,
Modest Petrovic Musorgskij
Música
Compositor rus.
Vida Fill d’una família aristocràtica rural, la seva mare l’introduí en la música culta, mentre que la seva dida el posà en contacte amb la cançó popular Quan tenia deu anys la família es traslladà a Sant Petersburg, on Modest fou alumne de piano d’A Herke a l’escola de Sant Pere i Sant Pau El 1851 passà a l’Institut Komarov, pas preliminar per a entrar a l’Escola de Cadets, d’on sortí el 1856 convertit en oficial El 1852 compongué per als seus companys la seva primera obra coneguda, la Polka Porte-enseigne Un primer intent d’escriure una òpera, Han d’Islande , es concretà durant un temps,…
oricalc
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi
comtat de Vázquez
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI a Jaume de Pinós (mort a Viena el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina