Resultats de la cerca

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a exposicions

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista cultural i un dels primers…

Vida i obra D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548 Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’ Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles religiosos de…

Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes

El 1831 emigrà als EUA, on treballà fins el 1877 Construí i patentà un aparell telegràfic impressor i féu recerques sobre el magnetisme, i hom el considera un dels inventors del micròfon

Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí rebesnet de…

De bon començament, solia ésser un gravat al boix que representava pàmpols i raïms —d’on prové el nom—, i entrava com a caràcter mòbil en la composició de la pàgina de l’impressor

Impressor d’ofici, ingressà al partit socialista el 1886 L’any 1921 fou un dels principals promotors de l’escissió que originà la fundació del Partido Comunista Obrero de España S'exilià el 1939

Era impressor Collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i inicià amb Rubió i Ors la Collecció d’Obres Antigues Catalanes 1840 El 1840 publicà un Compendio de la Crónica de Pujades