Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
durum
Gastronomia
Entrepà en forma de rotlle elaborat amb una base rodona i molt fina de pa alís amb la qual s’emboliquen ingredients diversos, generalment carn cuita i hortalisses crues, acompanyats sovint d’una salsa picant, típic de Turquia.
tortilla
Gastronomia
Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, que es cou sobre una superfície calenta i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central.
El seu nom prové del castellà
roburita
Militar
Mescla explosiva de benzens cloronitrats i de nitrat d’amoni, l’avantatge més important de la qual és que pot ésser preparada, simplement mesclant els seus ingredients, en el mateix lloc i moment en què hom la vol emprar.
sukiyaki
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa fet amb verdures i amb carn de bou tallada en làmines molt fines, que s’elabora a taula, coent els ingredients dins una olla amb una salsa feta amb shoyu, sake o mirin, i sucre.
romesco
Salsa romesco
jules (CC BY 2.0)
Gastronomia
Salsa feta amb nyores, alls i tomàquets escalivats, oli, vinagre, ametlles o avellanes torrades i picades i sovint, també, altres ingredients com julivert, pebre i una mica de pa torrat, emprada indistintament amb peix, carn o altres menges com ara calçots.
beguda refrescant
Alimentació
Designació genèrica de les begudes no alcohòliques (que són les begudes no fermentades), carbòniques o no, preparades amb aigua i alguns ingredients, com sucs i extrets de fruites o d’altres parts de plantes, essències, sucres i additius (edulcorants, colorants, etc.).
canapè
Canapès
© C.I.C.-Moià
Gastronomia
Llesca o part d’una llesca fina de pa de motlle, untada amb mantega, que pot haver estat barrejada amb diferents ingredients, com sobrassada, foie-gras
, etc, i damunt la qual hom disposa diversos guarniments (ou dur, pebrot, cogombre, caviar).
cuina
Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…
risotto
Gastronomia
Plat elaborat amb arròs ric en midó, típic de la cuina italiana, que es pot acompanyar de diversos ingredients i que es cou incorporant-hi successivament petites quantitats de brou, fins que l’arròs l’absorbeix del tot i pren una consistència cremosa.
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser feta a la…