Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
cors
Lingüística i sociolingüística
Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega, dividits en dos grups separats per la cadena de muntanyes que travessa l’illa en sentit NW-SE.
El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà
ontogènesi
Biologia
Seguit de transformacions sofertes per un organisme animal o vegetal des de la fecundació fins que ateny el seu estat madur.
Comença en la fecundació en què el zigot és cèllula única i totipotent i passa per la divisió cellular intensa amb desplaçaments de cèllules i per llur diferenciació embriogènesi la segona fase mena a la maduresa sexual, que en certs animals passa per processos metamòrfics El 1884 Haeckel propugnà que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir, que cada individu passa —en la seva pròpia evolució— per les etapes que la seva espècie ha passat en el decurs de l’evolució biològica
granadina
Música
Dansa i cançó de caràcter trist, variant regional del fandango, cantada amb acompanyament de guitarra.
És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo
Gerard Sala i Rosselló

Gerard Sala
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola Massana 1957-61 i a Belles Arts 1961-65 de Barcelona El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta La seva obra, que no renuncia a la figuració, s’orientà inicialment cap a la crítica social Actualment pren com a motiu el seu entorn immediat i té un caràcter més líric Ha estat professor a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts
Estrena del Circuit Ricard Tormo de Xest
Amb la disputa del Gran Premi de la Comunitat Valenciana, puntuable per al Campionat del Món de motociclisme, s’inaugura a Xest el Circuit Ricard Tormo, amb la presència de 65000 espectadors L’espectacle queda deslluït per la intensa pluja, que provoca la caiguda d’Àlex Crivillé, líder del Campionat del Món dels 500 cc El català Emili Alzamora, segon en la prova dels 125 cc, consolida el seu lideratge en la classificació del mundial, tot i que segueix sense haver guanyat cap Gran Premi
abiosi
Biologia
Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal
Christian Lous Lange
Historiografia
Política
Historiador i pacifista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc
Henri Gustave Casadesus
Música
Violista francès.
S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston
Associació de Compositors de les Illes Balears
Música
Organització creada a Palma de Mallorca el 1986 per un grup de compositors encapçalat per Xavier Carbonell, el seu fundador i president.
Entre els seus membres cal esmentar Bartomeu Artigues, Antoni Caimari, Carl Mansker, Josep Prohens i Joan Serra, entre d’altres Es distingeix per la pluralitat dels seus components, i reuneix compositors de les tendències i els credos estètics més variats Després de sis anys de portar a terme una intensa activitat amb l’organització d’homenatges, concerts monogràfics i cicles de conferències, entrà en una etapa d’una certa letargia Collaborà activament amb la Fundació ACA en l’organització dels Encontres Internacionals de Compositors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina