Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
biocenosi
Ecologia
Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.
En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de…
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
cromodinàmica
Física
Teoria quàntica de les interaccions fortes, en la qual els quarks carregats amb color bescanvien gluons; presenta analogies amb l’electrodinàmica quàntica (QED) en la qual les partícules carregades elèctricament bescanvien fotons en la interacció electromagnètica.
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…
supercorda
Física
Objecte teòric, que hom ha presentat en la forma d’un objecte unidimensional, extremament petit, a partir del qual ha estat ideada la teoria de les supercordes, una de les teories d’unificació d’interaccions (interacció, partícula).
Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria necessita, però, que l’espai…
Química 2017
Química
Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…
Física 2019
Física
Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…
El joc, emblema d’una cultura
Fenòmens fonamentalment socials El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses És cert que es destaca la manera en què el joc mobilitza les energies i les passions, es descriuen les manifestacions espectaculars però només s’…
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina