Resultats de la cerca

Visqué des de la seva infància a Astúries Enginyer de camins, entrà a la política a través de Manuel Fraga l’any 1976 Fou regidor d’ Alianza Popular per Gijón 1979-86, senador per Astúries 1982, conseller de l’organisme preautonòmic i president de la comissió de turisme i esports de la diputació provincial, i diputat des del 1986 L’any 1990 fou nomenat secretari general del Partit Popular, càrrec en què fou confirmat en els congressos del 1993 i el 1996 En el primer govern del Partido Popular 1996, sota la presidència de José María Aznar ocupà el càrrec de vicepresident primer del govern i…

Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler   1921, canvià el nom S’hi gestaren  les doctrines del nacionalsocialisme , i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica Rígidament jerarquitzat en la figura del líder Führer, exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA  Sturmabteilung, 'secció d’assalt' i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el fracassat putsch…

Pertanyent a l’elit políticoindustrial japonesa, el seu avi Ichiro Hatoyama fou cofundador del Partit Liberal Democràtic i primer cap de govern d’aquest partit en 1954-56, i el seu pare Iichiro Hatoyama fou ministre d’afers estrangers en 1976-77 i senador Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tòquio 1969 i es doctorà a la de Stanford 1976 Professor adjunt a la Universitat de Senshyu 1981, inicià el 1983 la carrera política com a secretari privat del seu pare al Senat El 1986 fou elegit per primer cop membre de la cambra de Representants pel PLD, però el 1993 abandonà aquest partit i s’…

De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara  Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…

Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…

Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges…

Diplomat en enginyeria agrònoma per la Universitat Politècnica de València i doctor per l’Institut Agroquímic de València, ha alternat l’activitat com a docent amb l’activitat política Els anys seixanta fou membre actiu del socialisme cristià i, durant la transició, ingressà al Partit Comunista del País Valencià, partit del qual fou secretari general 1992-97, càrrec que deixà per ser coordinador general d’ Esquerra Unida del País Valencià  fins el 2003 Diputat per aquest partit del 1995 al 2007, del qual fou cap de llista en les eleccions del 1999 i del 2003, fou el síndic del grup…

Afiliat, des de l’any 1970, al Partit Liberal d’Hondures, n'esdevingué coordinador d’organització El 1985 fou escollit diputat per primer cop, càrrec que ocupà fins al 2005, que es presentà a les eleccions presidencials Victoriós en els comicis, substituí Ricardo Maduro, del Partit Nacional Al llarg del seu mandat, gràcies a un acord amb el president veneçolà Hugo Chávez, des del 2005 aconseguí comprar petroli en condicions favorables, cosa que repercutí en una baixada generalitzada dels preus dels carburants i permeté millorar els resultats econòmics Al gener de l’any següent aconseguí que…