Resultats de la cerca

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i…

Estudià música a Lió i debutà el 1912 a l’Òpera Còmica de París com a Micaela Carmen Especialitzada en el repertori d’òpera i opereta francesa, actuà amb èxit en obres de G Bizet, G Charpentier i J Massenet, i també feu incursions en l’òpera italiana, amb autors com G Puccini, R Leoncavallo o O Respighi Debutà la temporada 1916-17 al Teatro alla Scala de Milà, on cantà diverses òperes italianes, franceses i alemanyes El 1916 es presentà amb Faust al Teatro Colón de Buenos Aires, escenari que revisità al llarg dels vint anys següents El 1920 interpretà el paper titular de Thaïs…

Estudià al Conservatori de Duisburg i el 1961 debutà a Münster Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’aquesta ciutat fins el 1965, any en què es traslladà a Düsseldorf Dos anys més tard es presentà a Bayreuth i al Metropolitan de Nova York i inicià la seva projecció internacional com a destacat intèrpret de papers wagnerians El 1968 debutà a l’Òpera de Viena i en 1974-75 cantà sota la direcció de H von Karajan al Festival de Pasqua de Salzburg També ha destacat, ocasionalment, en papers còmics d’òperes italianes de WA Mozart, especialment en el Bartolo de Les noces de Fígaro El 1967…

Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu…

A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el Renaixement i el Barroc,…

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou…

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc…

Pressionat pel govern britànic, que volia evitar l’extensió de la guerra, i davant la divisió de l’opinió pública, el president francès Léon Blum proposà, el 25 de juliol de 1936, la no-intervenció de les potències i demanà l’adhesió al Comitè a la Gran Bretanya, els EUA, Itàlia, Alemanya, l’URSS, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Polònia Malgrat les adhesions, el Comitè no pogué evitar l’ajut italià, alemany i portuguès al general Franco, i el soviètic, unit als voluntaris, a la República Les patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, però entre l’agost i…

El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles…

Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya Hi arribà procedent del ducat de Brabant Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament 1501 Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual avui només resten dues taules, datades entre el 1502 i el 1507 Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona la del Martiri de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Jordi El seu…